Programa 28: Darwinismes lúdics amb Josep Maria Allué

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

darwinisme

Definim com a Darwinisme lúdic al procés d’agafar un joc i afegir-li elements que el millorin. La frontera amb la còpia o l’homenatge és molt lleu i per aquest motiu és necessari analitzar sense passió les aportacions de cada joc.

En el darrer programa de Gameetc hem comptat amb Josep Maria Allué i hem parlat de jocs, de processos creatius i de la importància de tenir bons jocs per a no jugadors.

Aquí podeu escoltar el programa i aquí podeu veure tots els continguts.

Juego de tronos

Al voltant de Joc de Trons

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

El passat 24 de febrer va sortir publicat un article meu al suplement RAR del Diari Ara dedicat als jocs on l’ambició. El podeu llegir aquí:

L’enginyer Charles Darrow va perdre la seva feina a causa del Crac del 1929. Després d’un temps de buscar treball sense èxit, va crear un joc de taula basat en l’ambició i l’especulació urbanística, un tema molt popular en aquella època. La seva intenció era que fos publicat per Milton Bradley, coneguda popularment com a MB, o Parker Brothers, dues de les editores de jocs de taula més importants de l’època. Els directius de Parker van desestimar-lo, ja que el consideraven llarg, avorrit, amb regles poc clares i un objectiu poc definit. Per sort, Charles Darrow no va rendir-se i va editar ell mateix 500 còpies del joc, que es van posar a la venda als magatzems Wanamaker’s de Filadèlfia sota el nom de Monopoly. L’edició es va exhaurir ràpidament i per aquest motiu els directius de Parker van repensar-se la seva anàlisi i el van publicar. Des de llavors el Monopoly és un dels jocs més venuts de la història i dóna el tret de sortida als jocs de taula com un producte cul- tural i de consum. Però també obre la porta a una llarga col- lecció de jocs per a ambiciosos, en aquest cas, fent d’escola del capitalisme més salvatge.

Com si fos una nina russa, la història del Monopoly està marcada per l’ambició i la manca d’escrúpols, ja que es tracta d’una evolució (també en podríem dir còpia) de The Landlord’s Game, un joc creat el 1904 per Elizabeth Magie amb la intenció pedagògica de mostrar com l’economia capitalista empobreix les persones i només enriqueix els propietaris. Al Risk (Albert Lamorisse, 1957, Hasbro), un altre clàssic del segle XX, l’ambició té forma de pessigolleig nerviós que es presenta quan es comprova que s’és a pocs torns de la victòria i que, per aconseguir-la, només cal eliminar els adversaris més febles.

7 wondersA finals del segle passat, hi va haver una segona revolució dels jocs de taula de la mà de Catan (Klaus Teuber, 1995, Devir). En aquest cas, som els colonitzadors d’una l’illa i hem de ser els primers a aconseguir deu punts creant poblacions o construint carreteres. Per fer-ho, són necessaris certs productes i, per tant, només qui hi té accés pot adquirir-los i quedar-se’ls o ser molt ambiciós i negociar-los amb altres jugadors o vendre’ls a preus propis de la usura. El tema de l’ambició també és present a 7 Wonders (Antoine Bauza, 2010, Asmodee), un altre dels títols més premiats dels últims anys. En aquest cas hem de ser capaços de construir la meravella més gran combinant arts, ciències, indústries i, evidentment, fer la guitza militarment als adversaris.

Twilight Struggle-bodegonUn dels terrenys més prolífics per als ambiciosos és la política i, per tant, també hi ha molts jocs que ho intenten representar. Així, per exemple, a Director de Campaña (Christian Leonhard i Jason Matthews, 2009, Gen-x Games) podem triar entre dirigir la campanya electoral d’Obama o de McCain, a Guerra Fría (Sébastien Gigaudaut i David Rakoto, 2007, Edge Entertainment) i a Twilight Struggle (Ananda Gupta i Jason Matthews, 2010, Devir) hem de controlar l’Europa de la Guerra Freda. En el joc 1714: el Cas dels Catalans (Ivan Prat, 2014, Devir) l’ambició política ens porta a dirigir una de les potències que es van repartir Europa al segle XVIII. Un cas diferent és Coup (Rikki Tahta, 2013, Zacatrus), ja que té una mecànica basada en el diàleg, i les intrigues polítiques prenen una dimensió diferent perquè cal que els jugadors menteixin i es traeixin per aconseguir l’objectiu.

Juego de tronosEn els últims anys, els jocs de taula estan permetent que els seguidors de sèries, pel·lícules o novel·les puguin viure l’experiència dels seus protagonistes. Un dels casos més evidents és Juego de Tronos: el Juego de Tablero (Christian T. Petersen, 2011, Edge Entertainment), on es pren el control de les cases de Ponent per aconseguir el preuat Tron de Ferro. Per sort, no tots els grans èxits tenen l’ambició com a pilar fonamental. A més, i és una bona notícia per als no ambiciosos, últimament estem vivint una tercera revolució dels jocs de taula, encapçalada per una narrativa potent que va més enllà d’una partida i la cooperació entre els jugadors. 

Juego de tronos

Games for the Ambitious

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

The engineer Charles Darrow lost his job in the stock market crash of 1929. After spending some time unsuccessfully looking for work, he created a board game based on ambition and property speculation, which were popular issues at the time. He originally intended it to be marketed by Milton Bradley, popularly known as MB, or by Parker Brothers, two of the most important board games brands of the era. The directors at Parker turned down the game, considering it to be long, boring and with unclear rules and objectives. Luckily, Charles Darrow refused to give up and brought out 500 copies of the game himself, which he sold at Wanamaker’s department store in Philadephia under the title Monopoly. They soon sold out and the managers at Parker changed their minds and decided to market it themselves. Since then, Monopoly has become one of the biggest selling board games in history and a pioneer in terms of board games as cultural consumer products. And it was also the first of many games designed for the ambitious, in this case in the context of the most savage form of capitalism.

Like a Russian doll, the history of Monopoly is marked by layers of ambition and a lack of scruples. It is itself an evolution (you could say a copy) of The Landlord’s Game, a board game created by Elizabeth Magie in 1904 with the educational purpose of showing people how capitalism impoverished the general population while enriching landowners. In Risk (Albert Lamorisse, 1957, Hasbro), another 20th century classic, ambition takes the form of a nervous itch that presents itself when you realise that you are close to victory and that to attain it you need to wipe out your weakest rivals. At the end of the last

7 wondersAt the end of the last century there was another board game revolution, spearheaded by Catan (Klaus Teuber, 1995, Devir). In this case, you are the colonisers of an island and must be the first ones to win ten points by founding towns and building roads. To do that you need to dispose of certain materials that can only be accessed by those who can acquire them or by those who are ambitious and barter them with other players or sell them at prices that are worthy of being described as usury. The issue of ambition is also present in 7 Wonders (Antoine Bauza, 2010, Asmodee), another recent prize-winning game. In it you have to build a wonder by combining the arts, the sciences and industry while, of course, imposing oneself militarily on one’s adversaries.

Twilight Struggle-bodegonOne of the most fertile fields for the ambitious is politics and there are many games that deal with it. For example, in Campaign Manager 2008 (Christian Leonhard and Jason Matthews, 2009, Gen-x Games) we can choose whether to direct the campaign of Obama or McCain, while in Cold War (Sébastien Gigaudaut and David Rakoto, 2007, Edge Entertainment) and Twilight Struggle (Ananda Gupta Jason and Matthews, 2010, Devir) we must control the Europe of the cold war period. In the game 1714: el cas dels catalans (Ivan Prat, 2014, Devir), political ambition drives us to support one of the powers carving up 18th century Europe. A different case is that of Coup (Rikki Tahta, 2013, Zacatrus), since the gameplay is based on dialogues and political intrigue takes on a new dimension since the players have to betray themselves in order to achieve their goals.

Juego de tronosIn recent years, board games have allowed the fans of series to live the experiences of their heroes. One of the most obvious cases of that is A Game of Thrones: The Board Game (Christian T. Petersen, 2011, Edge Entertainment), in which one must take control of the houses of Westeros in order to obtain the prized iron throne. Luckily, not all great successes are grounded in ambition. Moreover, the good news for the unambitious is that we are now living the third revolution in board games, encapsulated by a powerful storyline that goes beyond a game and cooperation between players.

This article was published in RAR, a newspaper supplement of the Diari Ara

 

Mafia-de-Cuba

Grans novetats al Via Lliure de Rac1

Coses que passen, Per jugar

Avui al Via Lliure hem parlat de bones novetats per aquest Nadal. Algunes de les destacades són:

Mafia de Cuba

Mafia de Cuba. Un joc de festa on simulem una trobada amb un padrí de la màfia i una colla de sicaris disposats a quedar-se el botí quan no el vegin. Té un element estètic molt interessant, ja que es juga amb una capsa de puros i unes quantes fitxes. Ideal per a tots aquells als qui els agrada els jocs de parlar.

XCOM, el joc de taula

XCOM. Un joc cooperatiu basat en una nissaga de videojocs. La terra està patint l’atac d’uns invasors alienígenes i els jugadors són membres d’un departament militar d’elit. Els jugadors han de destruir els invasors, gestionar el pressupost per investigar tecnologies i completar missions molt importants. Es juga amb una aplicació mòbil que fa que els jugadors hagin de respondre contrarrellotge.

El portal de Molthar

El portal de Molthar. En aquest joc de cartes hem de portar uns personatges a través d’uns portals màgics. Cadascun d’aquests personatges s’activa gràcies a una combinació de cartes i un cop han travessat el portal, tenen uns poders que els fan ben especials. La mecànica és força senzilla d’aprendre i permet jugar tota la família.

El espía que se perdió

El espía que se perdió. Un altre joc de conversa amb regles molt simples. Cada jugador té un personatge que está representat per una carta en un entorn determinat. Hi ha un jugador, però, que és un espia i que no sap on es troba. Així que s’enceta una conversa i els jugadors han de xerrar per descobrir qui és l’espia i l’espia per descobrir a quin escenari hi són tota la resta.

Capità Flint

Capità flint és un joc per a nens. S’ha trobat un tresor i els jugadors han de reclamar la seva part. Es tracta d’un joc de cartes on la sort juga un paper important perquè s’agafen parts del tresor en funció del resultat d’una carta, on cal ser molt ràpid perquè cal agafar un dels tresors quan surti un objecte determinat i cal saber arriscar-se perquè cal decidir si es vol continuar girant cartes o bé plantar-se.

Fila Filo

Fila Filo. Unes formigues fan una cursa per travessar el bosc, però han d’anar amb compte perquè dues aranyes poden acabar menjant-se-les. Un joc infantil amb uns elements estètics molt interessants i una mica d’estratègia.

Shinobi

Shinobi. El gran dàimio, un senyor feudal del japó, ha mort i tots tenim la possibilitat de ser el seu successor. Però per ser-ho cal eliminar tota la resta de candidats i ser l’únic supervivent. Un joc de mentir i de fer creure que és el que no és i de creure’s o no les mentides per tal de derrotat els altres. Ideal per jugar en família o amb un grup d’amics (4-6 jugadors).

També hem parlat de Drakenlords un joc de cartes per al mòbil. Potser la millor manera de definir-lo és que es tracta d’un joc amb més estratègia i profunditat de Hearthstone, però que conserva tota la seva simplicitat. De moment el podeu trobar disponible a Google Play.

Nota: Aquí podeu recuperar tots els jocs que vam comentar al llarg de la temporada passada.

Actualització: L’entrevista sencera.

gameetc

Jocs i literatura

Coses que passen, Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

El passat dia 1 de desembre vam fer el programa 10 de gameetc, un programa de ràdio dedicat a la cultura dels jocs i que s’emet per Ràdio Ciutat Vella tots els dimarts a les 17h. Podeu escoltar el programa en podcast a Ivoox i iTunes i seguir-nos a través de Twitter.

En aquest programa vam parlar de:

  • 10 negritos de Fernando Chavarria y Judit Hurtado (Peka – 2014)
  • La nissaga de videojocs The Witcher (CD Project RED – 2007, 2011 i 2015)
  • The Witcher Adventure Game de Ignacy Trzewiczek (Edge – 2014)
  • Victus de Toni Serradesanferm (Devir – 2015)
  • Dune de Cryo Interactive (Virgin Entertainment – 1992 i 1993)
  • I Have No Mouth, and I Must Scream de The Dreamers Guild (Cyberdreams – 1995)
  • La vuelta la mundo en 80 días de Michael Rieneck (Devir – 2004)
  • Harry Potter and the Sorcerer’s Stone Quidditch Card Game d’Amanda Birkinshaw (Mattel – 2000)

I vam fer les següents referències:

 

29 de novembre – Fira del joc de Tona

Coses que passen

cartell de la fira del jocEl proper diumenge 29 de novembre tindrà lloc a Tona (Osona) la 15ena edició de la fira JocJoc. Hi podreu trobar més de cinquanta espais on jugar, conèixer i comprar jocs de qualitat. La fira es celebra al pavelló d’esports cobert, on els visitants podran gaudir de totes les propostes que hi ha per tota mena de públics: jocs de rol, de taula, amb miniatures, aficions, tallers,… i, participar dels sorteigs que es van fent al llarg del dia.

La fira en sis preguntes

  • Per què joc i joguina diferent? Quan arriba el Nadal els catàlegs s’omplen de jocs que es poden trobar a totes les botigues i grans magatzems. A Tona hem anat a buscar tots aquells que no apareixen als grans circuits o no surten a la tele però que tenen molta qualitat i permeten passar bones estones en família.
  • Quin tipus de jocs m’hi trobaré? Jocs de tota mena: des de curses de cotxes a construccions amb peces de fusta, artesans catalans i jocs vinguts de molt lluny; novetats de les principals editorials de jocs de taula i partides de jocs tradicionals; jocs matemàtics i també d’habilitat, presentacions de jocs per part dels seus autors. Un ventall de jocs molt ampli i de tota mena per tal que tothom pugui trobar el que més li agradi.
  • És una fira per a nens? No, és una fira per a tots els públics. Hi ha jocs per a molt petits, d’altres per a adults, i d’altres per a tota la família.
  • Els jocs es poden provar? Sí, es clar! Des de la primera edició hem tingut present que un joc és com una peça de roba, l’has de provar per assegurar que et va bé. Per tant els visitants trobaran espais de joc i parades on comprar-­‐ne. Així ens assegurem que no es compra cap joc sense estar totalment segur que és l’adequat i que agradarà.
  • Cal pagar entrada? No, l’accés a la fira és totalment gratuït. Es fa en dos pavellons de Tona, sota cobert i amb calefacció. D’aquesta manera, ens assegurem que tothom podrà seure i provar els jocs amb tranquil·∙litat.
  • Com s’hi arriba? Podeu anar-hi en cotxe per la C-17 o amb tren fins a la parada de Balenyà-Tona-Seva (queda allunyada del poble, tingueu-ho present). Si veniu amb autobús, cal fer-ho amb l’empresa Sagalés des de Barcelona o des de Vic. Aquest any, també hi haurà un trenet que pujarà des del centre del poble fins al pavelló.

Vols saber-ne més? Trobaràs tot el programa al web de la fira.

Jocs amb el menjar a Gameetcètera

Coses que passen, Per jugar

gameetc

En el vuitè programa de Gameetcètera hem parlat de jocs que tenen a veure amb el menjar. El podeu escoltar aquí, i seguir al compte de twitter tots els comentaris i enllaços que anem fent. Els jocs que ens hem berenat al llarg del programa són:

Si voleu escoltar programes anteriors, podeu anar al nostre canal o buscar-nos a itunes. També podeu seguir el programa en directe els dimarts a les 17h a Ràdio Ciutat Vella.