seven wonders - 17 febrer - El Born

Seven Wonders al Born Centre Cultural

Coses que passen, Per jugar

Al triquet de jocs de En Born Centre Cultural presentem jocs vinculats amb la història. Durant aquest trimestre estem presentant jocs que tenen alguna vinculació amb la història i en aquesta ocasió jugarem a Seven Wonders i parlarem de jocs on cal construir un món.

Seven Wonders és un joc d’Antoine Bauzá, editat al nostre país per Asmodee i on hi ha un bon equilibri entre estratègia i dificultat. Podeu llegir la ressenya que hi vaig fer a suplement Estils de vida de La Vanguardia.

Per tal de preveure el nombre de jocs que necessitem, ens feu un favor si podeu confirmar la vostra assistència en aquest esdeveniment de Facebook.

  • Lloc: El 300 del Born Centre Cultural
  • Horari: 19 – 20:30h
  • Entrada gratuïta
Budapest-MindQuest-Escape-Game-OrigoHu

Habitacions d’escapament al Via Lliure de Rac1

Per jugar

Al Via Lliure de Rac1 avui parlarem d’habitacions d’escapament amb en Pol Cors i en Quim Clavell de Parapark.També parlarem de:

  • Els tipus de jugadors dins una habitació d’escapament:

Si us interessa el tema també podeu veure:

  • Totes les habitacions a Barcelona en aquest article de la revista Time out.
  • Tot el llistat del grup de Hemos salido, un col·lectiu que fa cròniques de les seves aventures a habitacions d’escapament.
  • Dues cròniques de visites a habitacions d’escapament de Barcelona, Madrid i València.
Moritz 300 del Born Logos Set13 25 (2)

Pregunta a un autor: Kevin Cerdà a El Born CC

Coses que passen

Imagina que tens davant teu a un creador de jocs i que pots preguntar-li tot el que et passi pel cap. Segur que t’agradaria saber d’on treu les idees, o com sap que una idea és una bona idea, o…

Doncs estàs de sort! El proper dimarts 24 de febrer tindrem a El Born CC a Kevin Cerdà el dissenyador de Nihilumbra, un videojoc que ha estat reconegut internacionalment.

Si tens alguna pregunta per fer-li, escriu-la com a comentari aquí sota o en aquest esdeveniment de facebook. Farem una tria de totes les que hagin arribat i prepararem aquesta xerrada en format entrevista.

I al final, explicarem un fet de la història dels jocs que té molt a veure amb la feina del Kevin. T’hi apuntes?

Dades tècniques:

7-feb-2015

Escapa del pueblo de los hombres lobo. Una mirada crítica

Per jugar

Dissabte passat vaig anar a la botiga Kaburi a jugar a Escapa del pueblo de los hombres lobo. Es tracta d’un joc d’enigmes (el mostren com un joc d’escapament… però no has d’escapar de res) ambientat en un poble atacat pels homes llop. La dinàmica és la clàssica i amb uns enigmes variats, alguns més fàcils i d’altres més complicats. Malgrat que podia ser una bona experiència vaig sortir amb un mal gust de boca.

Li he estat donant moltes voltes. I ho he fet com a jugador i com a creador. I he entès què em grinyolava quan he analitzat la narrativa, la història que se’ns explica.

Quan es planteja un joc d’aquest estil hi ha dos punts de partida: o bé el faig tan difícil que ningú ho aconseguirà o el crearé amb diferents velocitats per tal que tothom pugui superar-se i entendre-ho.

Si es fa molt difícil, qui l’aconsegueixi tindrà un prestigi i ho explicarà posteriorment. I qui no l’aconsegueixi també ho explicarà mostrant fins on ha pogut arribar (de fet, en aquest plantejament podríem trobar alguns dels 42 fonaments de la diversió de Radoff).

Ai! Però hi ha dos maneres de fer-ho difícil: fent uns enigmes realment difícils de resoldre o no donant gaire informació per tal que el jugador se senti perdut i hagi de pensar molt bé què cal fer. I Escapa del pueblo de los hombres lobo està en aquest segon bloc.

La dificultat no està en els enigmes, està en que no entens què has de fer i, per aquest motiu, en molts moments et trobes totalment perdut, sense entendre què se’t demana i no tens cap element que et permeti veure cap a on has de dirigir la mirada. I això arriba a un punt que no saps si has resolt o no el joc i ho has de preguntar als dinamitzadors.

En el centre d’un joc sempre hi ha d’haver el jugador. En un joc d’escapament clàssic (els de les habitacions, ja sigui físic o virtual) hi ha d’haver un objectiu molt ben definit: per exemple obrir la porta abans de que passin X minuts. I cada puzle hauria de ser igual: sé que necessito una paraula, una clau, un número, una combinació…

I aquest objectiu pot estar ben definit des del principi o explicat a trossos al llarg dels elements de joc que s’hi va trobant. Però la prova del cotó hauria de ser que, amb tots aquests elements es pot reconstruir la història. Dit d’altra forma, que com en un problema de matemàtiques escolar “l’enunciat et diu què has de fer”.

Vist des d’aquest punt de vista “Escapa…” no és un bon joc. La narrativa és confusa, més pensada des del punt de vista del creador que des del del jugador. Així que mentre estan explicant com es resolia, només pensava “i com hauria pogut deduir que havia d’aconseguir això?”.

Quan vam estar creant La ciutat amagada a El Born CC, sempre vaig tenir una idea al cap: que el jugador tingui tots els elements per seguir la història. I ho vam resoldre amb tres nivells:

  • la història s’explica en tres blocs. Al final de cada bloc es resolen els enigmes i es torna a posar en context tot el que s’està explicant.
  • a l’inici de cada bloc s’explica clarament què ha d’aconseguir, dit d’altra forma: quan sabrà que ha resolt l’enigma que es planteja.
  • el jugador disposa de dues ajudes que poden consultar lliurement. La primera dóna una pista de com es resolen els puzles, la segona diu exactament com resoldre’ls.

Després vam buscar els puzles. No els vam fer molt complicats, pensats perquè un percentatge molt alt dels jugadors tinguin èxit.Perquè l’important és que l’experiència del jugador sigui gratificant.

Ara, hi va haver un grup que va arribar al final. Tinc pendent parlar amb ells, conec algun dels seus membres, per entendre com ho van viure. Potser llavors canviaré la meva percepció.

vgpsych1

Aprendre dels videojocs a el Via lliure de Rac1

Coses que passen, Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Avui al Via Lliure de Rac1 parlem de videojocs des d’una perspectiva psicològica amb l’Hèctor Fuster. Per poder saber-ne més recomanem:

 

banner-verbalia2

Parlant de jocs a can Verbalia

Per llegir i mirar

L’Oriol Solé escriu una entrevista setmanal a Verbalia, a una secció nomenada “Entrevistes en joc”. Cada entrevista és la mirada sobre els jocs d’un personatge diferent. La tria és molt acurada, hi ha personatges de tota mena, molts d’ells no estan vinculats directament amb la indústria dels jocs, però tots tenen un denominador comú: són jugadors.

L’Oriol té ànima de periodista. Es nota en les preguntes que fa. Escolta amb interés el que acabes de dir, i quan repregunta veus que busca alguna cosa. Però a les entrevistes en joc no hi ha només paraules. La mirada atenta de l’Adrià Calvo, el fotògraf, completa el quadre i permet fer-se una idea del to de l’entrevistat.

Aquesta setmana vam conversar de tot en aquesta entrevista. Un cop l’hagueu llegit, no us perdeu la resta. La suma de tota la llista de convidats, de preguntes i de formes d’apropar-se al món del joc dóna com a resultat una mirada caleidoscòpica que val molt la pena.

coup

Coup al triquet de El Born Centre Cultural

Coses que passen

Aquest dimarts 20 de gener es reprenen les trobades del triquet del Born amb algunes novetats. Des d’ara a les reunions de triquet a més d’aprendre jocs amb història, també es presentaran alguns amb temàtica històrica.

Demà començarem amb el Coup, un joc de Rikki Tahta i que ha estat editat per Zacatrus. A l’inici de la sessió presentarem jocs històrics que tenen un tret en comú amb el Coup. Després l’aprendrem a jugar, i també a una nova versió nomenada Coup: Guatemala 1954. Tots els participants s’emportaran un descompte per a la propera compra a Zacatrus i un dels assistents guanyarà un joc.


Amb la col·laboració dezacatrus-logo

Captura de pantalla 2014-11-25 a les 17.36.38

L’origen de les cartes als Reis

Històries de joc

Fa uns quants anys La Vanguardia va publicar un excel·lent suplement dedicat a la història de la cavalcada de reis. En aquest suplement s’explica la història de la carta als reis a Barcelona. La transcric aquí:

L’origen de les cartes als Reis

cabalgata_reyescabalgata_reyesDes de quan els nens escriuen cartes als Reis per a expressar-hi exactament quines joguines desitgen rebre a la nit del 5 de gener? Sembla que, a Espanya, la tradició es va desenvolupar durant el segle XIX, amb Barcelona com a pionera, paral·lelament al que passava a la resta d’Europa. Més enllà dels Pirineus, però, hi havia una diferència: les cartes infantils estaven vinculades al Papa Noel i demanaven els regals per al dia de Nadal.

Tres factors es van sumar durant el segle XIX perquè fos possible el desenvolupament d’aquest nou costum: primer, una creixent alfabetització de la població infantil; segon, l’aparició de la joguina industrial, que va portar la possibilitat de variar amb poc preu els antics regals dels nens, que eren sobretot pastissos –en especial els esclopets–, caramels o llaminadures, que presumiblement no precisaven cap llistat previ; i tercer, el desenvolupament del comerç de joguines, en forma de seccions amb gran varietat de productes en quincalleries i grans magatzems, propiciat per la industralització

Quant al primer factor, val a dir que Marty Lyions, a la seva Història de la lectura en el món occidental, dedica un capítol als nous lectors del segle XIX, que són les dones, els obrers i… els nens. Les noves formes d’imprimir –com ara la màquina plana–, resultat dels avenços industrials, van abaratir el cost i van inundar el mercat de diaris i novel·les barates. La lectura es va convertir en una forma de lleure generalitzada, aleshores sense la competència de la ràdio ni la televisió.

Les grans ciutats industrialitzades d’Europa, entre elles Barcelona, encapçalen una alfabetització massiva, que entre els nens també creix per l’extensió gradual de l’escolarització.

La primera bústia reial de Barcelona

En aquest context hem de situar l’aparició de la primera bústia de cartes per als Reis a Barcelona, que –segons explica Joan Amades– es va col·locar el 1877 en una botiga de joguines del passatge del Rellotge. Aquest petit carrer que dóna a Escudellers, a la part baixa de la Rambla, es va obrir el 1862, construït pels ban- quers Arnús i Codina, que hi van instal·lar la seu de la seva potent entitat financera, al bell mig de la zona més rica i moderna de la ciutat.

Era un passatge cobert amb una claraboia, com una galeria comercial dels nostres dies, i estava presidit per un gran rellotge que marcava les hores de les principals ciutats del món. En aquest indret selecte, doncs, hem de situar la iniciativa de la botiga de joguines de què parla Amades, probablement inspirada en alguna ciutat europea.

En aquell moment, la venda ambulant de joguines artesanes, molt estesa a la ciutat –segons Francesc Curet–, anava essent substituïda pels grans magatzems i les quincalleries, que primer importaven joguines sobretot d’Alemanya i, de mica en mica, van comercialitzant també les produïdes aquí. Segons Curet, fou emblemàtica per les seves joguines la quinca- lleria del passatge de les Columnes, entre Bòria i Princesa, i els magatzems El Siglo y el Globo, ambdós a la Rambla.

Joan Oller, en un conte publicat el 1871, dóna una clau sobre l’extensió en aquell moment del regal de joguines. Es titula El vailet del pa i parla de l’enamorament fugaç d’una nena rica i un vailet pobre que li porta cada dia el pa. La nena té tota mena de joguines i s’estranya que ell no en tingui cap ni una. Del conte es dedueix que l’element de raresa, és a dir que el nen no rebi joguines pel dia de Reis, no és degut a la seva classe humil, sinó al fet que no té pares i ha estat adoptat per un forner que l’explota.

Les bústies d’El Siglo

Segons consta en els anuncis que publicava El Siglo a La Vanguardia, aquest popular gran magatzem de la Rambla (on avui hi ha els ho- tels 1898 i Meridien) segurament van adoptar la iniciativa el 1885. Els fulls dels diaris de la primera setmana del gener d’aquella dècada il·lustren fins a quin punt la compra de joguines era un acte massiu i estacional.

El dijous 4 de gener del 1883, per exemple, en un diari de 19 pàgines, la segona està dedicada sencera a un anunci d’una “Exposición de juguetes de Almacenes el Siglo”, que romandrà oberta els dies 4 i 5 “desde la ocho de la mañana hasta las doce de la noche”. Durant aquests dos dies, continua l’anunci, “todas las secciones del establecimiento se ocuparán exclusivamente en la venta de juguetes y para mayor comodidad del público se establecerán doce cajas para los cobros”.

cabalgata_reyes

Tots els anys l’anunci presenta uns textos similars, amb dos afegitons a partir del 1885. El primer diu que es dediquen tres dies, i no dos, a la venda de joguines (3, 4 i 5); el segon, la instal·lació de les bústies: “En los vestíbulos de la casa se colocarán desde el 1 de enero los buzones para que los niños puedan depo- sitar su correspondencia a los Reyes Magos”.

Aquesta atmosfera d’excitació comercial devia ser-hi a molts altres grans establiments, on presumiblement es va assentar la tradició de les cartes, de la qual es troben nombroses mostres fins a la Guerra Civil, a vegades amb escenificacions més complexes: és a dir, els patges o els Reis per rebre les cartes.

 Bonus track: Hi ha un interessant article publicat a La Vanguardia l’any 1922 on es parla de la botiga de joguines del passatge de les columnes.

Colt express

Colt express o l’art de la immersió

Per jugar, Per llegir i mirar

Un dels valors més preuats (i més difícils de trobar) en un joc és la immersió, la capacitat d’aconseguir que el jugador senti que viu en primera persona la història que s’està narrant. Per aconseguir-ho el seu creador ha de tenir molt clar quina dinàmica vol que visquin els jugadors i generar una narrativa i una sèrie de mecàniques orientades a aconseguir-ho.

Colt Express, editat per Ludonaute distribuït al nostre país per Asmodee, va néixer amb la intenció d’aconseguir aquesta immersió. El seu autor, en Christophe Raimbault, va estar-hi treballant en els seus estudis de ludotecari i va plasmar perfectament la seva idea en un joc que encara que és fàcil d’aprendre, permet una profunditat estratètica, i que conté una mecànica molt interessant.

Aquest és un dels millors jocs que he provat en el darrer any. Vaig escriure un article al suplement Estils de vida de La Vanguardia que podeu llegir aquí en català i aquí en espanyol.

Nota: La imatge està extreta de l’article i està feta per la Luisa Vera que, com sempre, capta amb el seu estil particular l’esperit del joc.

Jocs de taula per a petits presentats al Via lliure de Rac1

Per jugar

Avui al Via lliure presentarem un llistat de jocs de taula per a petits. Els hem dividit en tres blocs:

Per a menors de 5 anys

Per a majors de 5 anys

  • Frozen, un joc de recorregut amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada
  • Vampir Mau-mau, un joc de cartes molt similar a l’uno però amb temàtica de vampirs.
  • Escala encantada, un joc de recorregut, memòria i molts embolics.
  • Invizimals, desafío x-tractor, un joc de recorregut i combats amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada.

Per a tota la família

El gran libro de los juegos

El gran libro de los juegos para toda la familia

Per jugar, Per llegir i mirar

Ja el tenim aquí. Acaba de sortir al mercat un llibre que hem escrit a quatre mans amb l’Àngels Navarro. Quan vam començar a plantejar-lo, ara ja fa una pila d’anys, teníem clar  que volíem acomplir tres objectius: que fos un llibre per a tothom per tal que hi puguin jugar grans i grans i petits plegats, que es pugui jugar amb elements que tenim a casa habitualment i que hagi una gran quantitat de jocs originals, que no havien aparegut publicats anteriorment en castellà en un mateix llibre.

El resultat és un llibre de més de 200 planes, amb un munt de jocs de tot tipus, per jugar dins i fora, amb amics o en parella. Són jocs adults, d’estratègia, de riure o de passar bones estones i en cap cas s’infantilitza els jugadors. La majoria de les mecàniques són simples i, per tant, hi a la majoria de jocs s’hi poden afegir nens a partir de 7 o 8 anys.

A la plana web de l’editorial teniu algunes planes (veureu l’índex i un tros del primer capítol, dedicat als jocs de taula).

Ja direu què us sembla!

Llista de jocs de taula presentats a El món a Rac1

General

Avui a El món a Rac1 hem parlat de jocs de taula (i videojocs). Aquí podeu consultar la llista dels jocs de taula que hem citat:

Aquesta llista es complementa amb aquesta altra on hi són tots els que hem anat presentant al Via Lliure durant els darrers mesos.

Bonus track: aquest és el joc de Frozen que hem comentat, on la realitat augmentada hi pot jugar un paper important.

L’audio de l’entrevista: