banner-verbalia2

Parlant de jocs a can Verbalia

Per llegir i mirar

L’Oriol Solé escriu una entrevista setmanal a Verbalia, a una secció nomenada “Entrevistes en joc”. Cada entrevista és la mirada sobre els jocs d’un personatge diferent. La tria és molt acurada, hi ha personatges de tota mena, molts d’ells no estan vinculats directament amb la indústria dels jocs, però tots tenen un denominador comú: són jugadors.

L’Oriol té ànima de periodista. Es nota en les preguntes que fa. Escolta amb interés el que acabes de dir, i quan repregunta veus que busca alguna cosa. Però a les entrevistes en joc no hi ha només paraules. La mirada atenta de l’Adrià Calvo, el fotògraf, completa el quadre i permet fer-se una idea del to de l’entrevistat.

Aquesta setmana vam conversar de tot en aquesta entrevista. Un cop l’hagueu llegit, no us perdeu la resta. La suma de tota la llista de convidats, de preguntes i de formes d’apropar-se al món del joc dóna com a resultat una mirada caleidoscòpica que val molt la pena.

coup

Coup al triquet de El Born Centre Cultural

Coses que passen

Aquest dimarts 20 de gener es reprenen les trobades del triquet del Born amb algunes novetats. Des d’ara a les reunions de triquet a més d’aprendre jocs amb història, també es presentaran alguns amb temàtica històrica.

Demà començarem amb el Coup, un joc de Rikki Tahta i que ha estat editat per Zacatrus. A l’inici de la sessió presentarem jocs històrics que tenen un tret en comú amb el Coup. Després l’aprendrem a jugar, i també a una nova versió nomenada Coup: Guatemala 1954. Tots els participants s’emportaran un descompte per a la propera compra a Zacatrus i un dels assistents guanyarà un joc.


Amb la col·laboració dezacatrus-logo

Captura de pantalla 2014-11-25 a les 17.36.38

L’origen de les cartes als Reis

Històries de joc

Fa uns quants anys La Vanguardia va publicar un excel·lent suplement dedicat a la història de la cavalcada de reis. En aquest suplement s’explica la història de la carta als reis a Barcelona. La transcric aquí:

L’origen de les cartes als Reis

cabalgata_reyescabalgata_reyesDes de quan els nens escriuen cartes als Reis per a expressar-hi exactament quines joguines desitgen rebre a la nit del 5 de gener? Sembla que, a Espanya, la tradició es va desenvolupar durant el segle XIX, amb Barcelona com a pionera, paral·lelament al que passava a la resta d’Europa. Més enllà dels Pirineus, però, hi havia una diferència: les cartes infantils estaven vinculades al Papa Noel i demanaven els regals per al dia de Nadal.

Tres factors es van sumar durant el segle XIX perquè fos possible el desenvolupament d’aquest nou costum: primer, una creixent alfabetització de la població infantil; segon, l’aparició de la joguina industrial, que va portar la possibilitat de variar amb poc preu els antics regals dels nens, que eren sobretot pastissos –en especial els esclopets–, caramels o llaminadures, que presumiblement no precisaven cap llistat previ; i tercer, el desenvolupament del comerç de joguines, en forma de seccions amb gran varietat de productes en quincalleries i grans magatzems, propiciat per la industralització

Quant al primer factor, val a dir que Marty Lyions, a la seva Història de la lectura en el món occidental, dedica un capítol als nous lectors del segle XIX, que són les dones, els obrers i… els nens. Les noves formes d’imprimir –com ara la màquina plana–, resultat dels avenços industrials, van abaratir el cost i van inundar el mercat de diaris i novel·les barates. La lectura es va convertir en una forma de lleure generalitzada, aleshores sense la competència de la ràdio ni la televisió.

Les grans ciutats industrialitzades d’Europa, entre elles Barcelona, encapçalen una alfabetització massiva, que entre els nens també creix per l’extensió gradual de l’escolarització.

La primera bústia reial de Barcelona

En aquest context hem de situar l’aparició de la primera bústia de cartes per als Reis a Barcelona, que –segons explica Joan Amades– es va col·locar el 1877 en una botiga de joguines del passatge del Rellotge. Aquest petit carrer que dóna a Escudellers, a la part baixa de la Rambla, es va obrir el 1862, construït pels ban- quers Arnús i Codina, que hi van instal·lar la seu de la seva potent entitat financera, al bell mig de la zona més rica i moderna de la ciutat.

Era un passatge cobert amb una claraboia, com una galeria comercial dels nostres dies, i estava presidit per un gran rellotge que marcava les hores de les principals ciutats del món. En aquest indret selecte, doncs, hem de situar la iniciativa de la botiga de joguines de què parla Amades, probablement inspirada en alguna ciutat europea.

En aquell moment, la venda ambulant de joguines artesanes, molt estesa a la ciutat –segons Francesc Curet–, anava essent substituïda pels grans magatzems i les quincalleries, que primer importaven joguines sobretot d’Alemanya i, de mica en mica, van comercialitzant també les produïdes aquí. Segons Curet, fou emblemàtica per les seves joguines la quinca- lleria del passatge de les Columnes, entre Bòria i Princesa, i els magatzems El Siglo y el Globo, ambdós a la Rambla.

Joan Oller, en un conte publicat el 1871, dóna una clau sobre l’extensió en aquell moment del regal de joguines. Es titula El vailet del pa i parla de l’enamorament fugaç d’una nena rica i un vailet pobre que li porta cada dia el pa. La nena té tota mena de joguines i s’estranya que ell no en tingui cap ni una. Del conte es dedueix que l’element de raresa, és a dir que el nen no rebi joguines pel dia de Reis, no és degut a la seva classe humil, sinó al fet que no té pares i ha estat adoptat per un forner que l’explota.

Les bústies d’El Siglo

Segons consta en els anuncis que publicava El Siglo a La Vanguardia, aquest popular gran magatzem de la Rambla (on avui hi ha els ho- tels 1898 i Meridien) segurament van adoptar la iniciativa el 1885. Els fulls dels diaris de la primera setmana del gener d’aquella dècada il·lustren fins a quin punt la compra de joguines era un acte massiu i estacional.

El dijous 4 de gener del 1883, per exemple, en un diari de 19 pàgines, la segona està dedicada sencera a un anunci d’una “Exposición de juguetes de Almacenes el Siglo”, que romandrà oberta els dies 4 i 5 “desde la ocho de la mañana hasta las doce de la noche”. Durant aquests dos dies, continua l’anunci, “todas las secciones del establecimiento se ocuparán exclusivamente en la venta de juguetes y para mayor comodidad del público se establecerán doce cajas para los cobros”.

cabalgata_reyes

Tots els anys l’anunci presenta uns textos similars, amb dos afegitons a partir del 1885. El primer diu que es dediquen tres dies, i no dos, a la venda de joguines (3, 4 i 5); el segon, la instal·lació de les bústies: “En los vestíbulos de la casa se colocarán desde el 1 de enero los buzones para que los niños puedan depo- sitar su correspondencia a los Reyes Magos”.

Aquesta atmosfera d’excitació comercial devia ser-hi a molts altres grans establiments, on presumiblement es va assentar la tradició de les cartes, de la qual es troben nombroses mostres fins a la Guerra Civil, a vegades amb escenificacions més complexes: és a dir, els patges o els Reis per rebre les cartes.

 Bonus track: Hi ha un interessant article publicat a La Vanguardia l’any 1922 on es parla de la botiga de joguines del passatge de les columnes.

Colt express

Colt express o l’art de la immersió

Per jugar, Per llegir i mirar

Un dels valors més preuats (i més difícils de trobar) en un joc és la immersió, la capacitat d’aconseguir que el jugador senti que viu en primera persona la història que s’està narrant. Per aconseguir-ho el seu creador ha de tenir molt clar quina dinàmica vol que visquin els jugadors i generar una narrativa i una sèrie de mecàniques orientades a aconseguir-ho.

Colt Express, editat per Ludonaute distribuït al nostre país per Asmodee, va néixer amb la intenció d’aconseguir aquesta immersió. El seu autor, en Christophe Raimbault, va estar-hi treballant en els seus estudis de ludotecari i va plasmar perfectament la seva idea en un joc que encara que és fàcil d’aprendre, permet una profunditat estratètica, i que conté una mecànica molt interessant.

Aquest és un dels millors jocs que he provat en el darrer any. Vaig escriure un article al suplement Estils de vida de La Vanguardia que podeu llegir aquí en català i aquí en espanyol.

Nota: La imatge està extreta de l’article i està feta per la Luisa Vera que, com sempre, capta amb el seu estil particular l’esperit del joc.

Jocs de taula per a petits presentats al Via lliure de Rac1

Per jugar

Avui al Via lliure presentarem un llistat de jocs de taula per a petits. Els hem dividit en tres blocs:

Per a menors de 5 anys

Per a majors de 5 anys

  • Frozen, un joc de recorregut amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada
  • Vampir Mau-mau, un joc de cartes molt similar a l’uno però amb temàtica de vampirs.
  • Escala encantada, un joc de recorregut, memòria i molts embolics.
  • Invizimals, desafío x-tractor, un joc de recorregut i combats amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada.

Per a tota la família

El gran libro de los juegos

El gran libro de los juegos para toda la familia

Per jugar, Per llegir i mirar

Ja el tenim aquí. Acaba de sortir al mercat un llibre que hem escrit a quatre mans amb l’Àngels Navarro. Quan vam començar a plantejar-lo, ara ja fa una pila d’anys, teníem clar  que volíem acomplir tres objectius: que fos un llibre per a tothom per tal que hi puguin jugar grans i grans i petits plegats, que es pugui jugar amb elements que tenim a casa habitualment i que hagi una gran quantitat de jocs originals, que no havien aparegut publicats anteriorment en castellà en un mateix llibre.

El resultat és un llibre de més de 200 planes, amb un munt de jocs de tot tipus, per jugar dins i fora, amb amics o en parella. Són jocs adults, d’estratègia, de riure o de passar bones estones i en cap cas s’infantilitza els jugadors. La majoria de les mecàniques són simples i, per tant, hi a la majoria de jocs s’hi poden afegir nens a partir de 7 o 8 anys.

A la plana web de l’editorial teniu algunes planes (veureu l’índex i un tros del primer capítol, dedicat als jocs de taula).

Ja direu què us sembla!

Llista de jocs de taula presentats a El món a Rac1

General

Avui a El món a Rac1 hem parlat de jocs de taula (i videojocs). Aquí podeu consultar la llista dels jocs de taula que hem citat:

Aquesta llista es complementa amb aquesta altra on hi són tots els que hem anat presentant al Via Lliure durant els darrers mesos.

Bonus track: aquest és el joc de Frozen que hem comentat, on la realitat augmentada hi pot jugar un paper important.

L’audio de l’entrevista:

 

El-videojuego-Spirits-of-Sprin_54417387115_54028874188_960_639

Spirits of spring: una reflexió sobre l’assetjament

Per jugar, Per llegir i mirar

Fa uns dies vaig publicar aquest article al suplement Estils de vida sobre Spirits of spring, un dels videojocs que més m’ha interessat en els darrers mesos. I em sembla interessant per dos motius: per la capacitat d’immersió i empatia cap el seu protagonista, i per la temàtica que vincula directament amb un treball sobre l’assetjament.

El director creatiu d’aquest videojoc ha estat Ruben Farrús. L’Albert Garcia parla amb ell en aquest article de La Vanguardia. En Pau Nin també ha fet la seva visió particular.

El joc de moment només es pot trobar per IOS. Esperem que en breu aparegui també en altres plataformes i sistemes operatius. Val la pena.

 

carat1

Jocs retro al Via lliure de Rac1

Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Aprofitant la celebració del RetroBarcelona i la participació del Juan Delcán, al Via lliure vam parlar de La abadía del crimen i de jocs retro. Vam tenir el Juan Delcán per telèfon i a l’Alex Guevara, professor d’història dels videojocs a Enti, el grau de videojocs de la UB.

Podeu escoltar l’audio del programa, visitar la tria dels videojocs que es van citar i veure la conferència del Juan Delcán al RetroBarcelona.

La arena de Tash-Kalar

Per jugar, Per llegir i mirar
LVG20141122029CES

La arena de Tash-Kalar amb una imatge de la Luisa Vera

Tash-Kalar, és un joc d’estratègia creat per Vlaada Chvátil i editat al nostre país per Zacatrus. A més de la seva originalitat en el plantejament, destaca que l’explicació del joc és a la mateixa primera partida. Al suplement Estils de vida de La Vanguardia hi vaig fer la meva anàlisi.

Alquerc a Barcelona

Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Alquerc del Born Centre Cultural. Imatge extreta de nuvol.com

Al triquet del Born Centre Cultural vam jugar a l’alquerc. Al jaciment s’hi pot veure un tauler gravat a la pedra, però hi ha vestigis d’aquest joc a diferents indrets de la ciutat. En aquesta entrada es pot resseguir la història de l’alquerc a Barcelona.