Jocs tradicionals evissencs (9). Renta que renta, sa jaia pudenta

Després d’explicar-vos com es juga a “Piola”, al “Barrabàs“, al Ratllacamins, al Tiro, al “Xavo” , a l’ “Amaga corretja”, a “Gats i Rates“, a “Ses Cabretes fugen”, avui… el “Renta que renta, sa jaia pudenta”.

L’he escollit per què és un d’aquells jocs que a nivell bibliogràfic ens el presenten com a que “jugaven les nenes”, i quan llegiu com es jugava, veureu per quin motiu era així. És un exemple per copsar clarament lligams entre els rols laborals i socials, edat i gènere en el joc.

Situació inicial:

Totes les jugadores es col·loquen fent rotllana de costat al voltant d’una pedra grossa fent veure que hi renten roba al damunt. Una altre jugadora, la jaia pudenta, fa guàrdia a a les que renten.

Desenvolupament:

Les jugadores que renten canten a la jaia pudenta una cançó sense parar: <<Renta que renta, sa jaia pudenta; renta que renta, sa jaia pudenta…>>

En un moment donat, després d’una senyal que han pactat les rentadores, totes arrenquen a córrer en totes direccions. La jaia pudenta ha d’agafar-ne alguna, i si ho fa, aquesta és la nova jaia pudenta. Si no ho fa, segueix fent de jaia pudenta

Tingueu en compte…

El joc pot durar tanta estona com vulgueu!