Expressió en cadena

Vaig veure aquest llibre  en una botiga fa una mesos. Es diu “250 juegos divertidos“.

Immediatament em va venir una pregunta al cap : “i tu qui ets per dir el què és divertit i el que no?”.

Potser tenia un mal dia o és que no puc suportar les “veritats absolutes” (a vegades massa hi tot, ho sé) però se’m van posar els pèls de punta i vaig adoptar una actitud una mica “xulesca”… va, va, a veure… a veure què és el que és divertit... i vaig comprar el llibre.

No cal dir que el que li va posar el títol va aconseguir el seu objectiu: vendre’n un exemplar més.  

Ha resultat ser un llibre més de jocs, on n’hi ha de millors i de pitjors. Us n’explico un que em va sorprendre. És un d’aquells jocs que explicats sembla que pot funcionar però que és correcte. Que no és brillant ni espectacular. En provar-lo però…sorpresa! Vam passar uns 20′ “brutals”.

No sé si és perquè vaig jugar-hi amb els alumnes de primer de carrera a l’assignatura de jocs o què deu ser, però ens vem fer un tip de riure que encara somric quan ho recordo!

La dinàmica és molt fàcil. És la mateixa que el “joc del telèfon” però amb el cos. Es diu “Expressió en cadena”.

Es col·loquen els jugadors en filera mirant en la mateixa direcció. A la senyal, el darrer de la fila representa alguna cosa amb el cos sense parlar mentre el de davant seu el mira (s’ha girat i la resta segueixen mirant endavant).

Quan creu que sap “què és el que està representant” el seu company, fa que es giri la persona que té davant i li fa ell mateix la representació…això continua repetint-se fins que ho han fet tots els jugadors i s’arriba al que està davant de tot de la fila. Aquest ha d’endevinar que ha representat el primer i dir-ho en veu alta.

Per als nens petits, es poden posar temes senzills: animals, objectes, accions simples, oficis…

Per als més grans (això és el que vam fer nosaltres) una bona proposta és fer-ho en grups enlloc d’una filera de persones i complicar les accions: fer escenes, situacions surrealistes, forçar personatges…

La millor de les nostres: els que van fer d’equip de natació sincronitzada!