Keltis

Aquestes vacances vaig estar jugant a un joc editat per Devir que es diu Keltis. Bé de fet, a la versió de viatge d’aquest joc.

Em va agradar per la seva senzillesa. He de confessar que a mi normalment m’agraden molt els jocs fàcils d’aprendre i en els que m’ho passo bé. Aquest m’ha agradat.

Té alguna similitud amb el Coloretto pel que fa al sistema de puntuació i algun altre aspecte de com “xinxar” al contrari (aquest joc ha aparegut mencionat a algun altre article però algun dia us l’explicarem del tot).

Us explico a grans trets com funciona per si mai el voleu provar:

Tot el material que cal per jugar són unes peces amb forma de pedres. Hi ha diferents colors de pedres numerades de l’1 al 10.

La dinàmica és ben senzilla:

Es col·loquen les pedres al centre de la taula cap per avall i es comença a funcionar per torns.

Cada cop que li toca a un jugador pot:

1- Girar una pedra i agafar-la o bé agafar una pedra que ja estigui girada per un jugador anterior. Amb la peça que ha agafat, inicia un camí de pedres d’aquell color seguint la seva numeració (pot fer-se de forma ascendent o descendent).

2- Girar una pedra i no agafar-la. En aquest cas, la deixa al centre de la taula cap per amunt.

Quan s’acaben les pedres finalitza la partida, i guanya el jugador que més punts ha fet (segons una graella de puntuació i algunes fitxes que tenen punts extra…).

Només hi ha una fitxa de cada, pel que es pot fer servir diferents estratègies per guanyar la partida: deixar peces per agafar-les després, agafar les que li van bé al contrincant, començar les fileres per un nombre intermig i en funció de com es desenvolupi la partida “anar amunt o avall”…