L’Aualé

Fa mots dies que juguem a classe però que no escric sobre alguna cosa a la que juguem. Una sessió amb en Viktor Bautista i Roca ha estat l’excusa per canviar això.

En Viktor, expert en jocs de mancala al qui ja s’ha fet referència en altres articles, va aconseguir  que entengués com es juga a l’aualé.

Es tracta d’un joc senzill però que jo confonia/em pensava que era el mateix que el wari, el bantumi…m’hi haig de dedicar més.

Tot i això, intentaré que  algun dia m’expliqui quin és quin o que ens faci una sèrie d’articles on ens els expliqui un per un! Avui ja he jugat al Toguz kumalak tot esmorzant i ha estat realment divertit!

Bàsicament, per jugar a l’aualé fan falta dos jugadors i un  tauler amb dues rengleres de sis forats cada una. Cada una de les rengleres pertany a un dels dos jugadors.

Es col·loquen quatre llavors a cada forat i s’inicia un seguit de torns de forma alternativa.

Cada jugador buida un dels seus forats i deixa una llavor en cada un dels forats consecutius anant cap a la dreta. Quan arriba a l’últim de la renglera, continua pels forats del camp contrari fins a quedar-se sense llavors. És com si fes la volta en el sentit anti-horari.

Ha arribat el moment de fixar-se que ha passat amb la darrera llavor que ha posat al clot. Normalment el que succeeix és:

– La llavor cau en un forat on no n’hi ha cap altre: és el torn de l’altre jugador

– La llavor cau en un forat on hi havia una o dues llavors (pel que ara n’hi ha 2 o 3 respectivament): el jugador recull el que ha sembrat (acció de deixar la llavor) en el darrer forat i en tots aquells anteriors que hagi passat el mateix.( No recull en aquells forats que li hagi passat si ha de “saltar-ne” algun.). Deixa les peces recollides a part.

– La llavor cau en un forat on hi ha tres llavors o més: és el torn de l’altre jugador

Si un jugador té tantes llavors a un forat que en sembrar retorna a la seva renglera, cal que “salti per sobre” el clot inicial sense deixar-hi llavor. Això fa que el forat d’on s’agafen les llavors sempre quedi buit en acabar la sembra.

El joc continua així i guanya el que al final ha recollit més llavors. Tot i això, cal tenir algunes normes més en compte:

– Si volem fer un moviment que ens fa collir totes les llavors del camp contrari, no es pot fer ja que deixem al contrincant sense opcions de poder jugar

– Si és el nostre torn i el contrincant no té llavors hem de fer-n’hi arribar sempre que puguem

– Quan les llavors “van donant voltes” de forma reiterada normalment es dona per acabada la partida i cada jugador es queda les llavors que té al seu camp

Si voleu participar en algun campionat dels que es fan a Catalunya, trobareu la informació a la web: http://www.manqala.org/. Segur que hi sereu benvinguts.

A més, a en Viktor el podreu trobar a la Fira JocJoc’10 el dia 28 de novembre  a Tona.

Hi ha altres webs com la de’n Jordi Climent o blocs com el http://www.awale.info/ on podreu trobar-hi comentaris i articles que i fan referència.

Gràcies Viktor per unes hores del teu coneixement!