Jocs tradicionals eivissencs. (2) Barrabàs

Després d’explicar-vos com es juga a “Piola” avui explicaré un altre joc eivissenc que es diu Barrabàs.

L’he triat perquè vam jugar-lo a l’assignatura de “Teoria i pràctica del Joc motor” de l’INEFC de Barcelona i ens ho vam passar molt bé.

Situació inicial:

Un jugador és Barrabàs i “para”. Se li marca un espai en angle en una cantonada com a “casa seva” (amb una línia a terra, per exemple).

Desenvolupament:

Barrabàs crida: <<Barrabàs surt!>> i la resta de jugadors contesten <<Que surti, foc i flama!>> (o <<Que surti que és un brut!>>). Llavors, Barrabàs surt corrent a agafar el altres amb les dues mans agafades a davant (com si es donés la mà a ell mateix).

Quan atrapa a algú, els dos han de tornar corrent cap a casa perquè la resta dels jugadors els hi poden  donar cops al cul mentre hi van.

Quan hi són, estan salvats i tornen a iniciar el joc cridant <<Barrabàs surt!>>. Aquest cop, en sortir a atrapar, van agafats de la mà l’un amb l’altre (d’aquesta manera, la cadena de “Barrabassos” cada cop és més gran).

La gran virtut del joc recau en què en qualsevol moment , si un dels jugadors lliures aconsegueix separar amb un cop de puny les mans agafades dels que fan de Barrabàs, aquests ja no poden atrapar-los i han de tornar cap a casa per evitar que els piquin al cul tots els jugadors que perseguien.

El joc acaba quan tots estan atrapats.

Vigileu amb…

Quan hi jugueu, aneu amb cura amb la intensitat dels cops que doneu als culs dels altres i amb si hi ha un jugador que esdevé a víctima preferida de tots els jugadors. Segons com, les picades van pujant d’intensitat i poden arribar a ser doloroses!