Donar feedback d’un joc

Un dels problemes que hi ha a l’hora de fer un joc, sigui del tipus que sigui, és que cal fer proves amb persones que proven el prototip i han de donar feedback de què els ha semblat. I normalment aquest feedback no sol ser de qualitat. 
I aquesta manca de qualitat sol venir perquè no es tenen clars els objectius ni les pràctiques per part de qui el dona, ni per part de qui el rep. He fet una recopilació de tot el que he anat aprenent a les classes de creació de jocs a Enti, als tallers de cocreació (sobretot a diferents projectes a la Fundació Jaume Bofill

cinc idees per donar bon feedback

5 idees per donar un bon feedback 

La persona que dona aquest feedback hauria de partir de quin és el propòsit d’aquest feedback i per a què hauria de servir. Però també ha de fer-ho des d’una postura d’acompanyar, de formar part de l’equip de creació ni que sigui per una estona curta, i d’oferir un munt de propostes. Això es pot veure resumit en cinc conceptes: 

1 – Motivació 

La teva motivació hauria de ser fer veure tot allò que, des del teu punt de vista, cal posar força o millorar. No es tracta en el que m’agrada o no m’agrada, ja que no aporta valor al joc. Sinó de pensar com ha estat la teva experiència de joc i quins han estat els factors que han fet que sigui una bona experiència o una experiència millorable. 

Així que partint de la teva experiència de joc utilitza expressions com “he vist que no podia fer res en aquest moment” o “no hem parlat en tota la partida” (si es tracta d’un joc de taula) o “ha resultat molt útil quan un altre jugador m’ha donat això perquè…” O dit d’una altra forma, descriu comportaments, situacions o fins i tot què imaginaves que passaria i intenta evitar donar opinions.

2 – Seguretat

Una altra de les males pràctiques per part de qui dona feedback és tirar-ho tot per terra, Això tampoc aporta gaire al creador, al contrari, li crea una inseguretat perquè no sap per on començar. 

Partir per allò que val la pena mantenir és una forma de donar seguretat, de veure quins aspectes no pot deixar de tenir en compte. Per tant identifica i destaca quins són aquests elements, i comença a construir des d’aquí. 

3 – Concreció 

Molts cops es dona un feedback general, parlant de conceptes genèrics. Això tampoc aporta gaire valor, ja que la persona que ha creat el joc que esteu provant no rebrà informació de qualitat a partir de la qual pot començar a treballar.

Focalitza’t en un o dos aspectes i desenvolupa’ls. No es pot intentar millorar-ho tot de cop, sinó que treballa en petites passes, comença per allò que és més fonamental. I després, en una nova prova, ja posaràs la  mirada en un altre aspecte,

4 – Suggeriments 

Fes suggeriments de cadascun dels aspectes que proposis millorar. Ofereix exemples, connecta el seu joc amb d’altres que tenen una solució que els pot resultar interessant. Busca exemples de jocs de tota mena: jocs de taula, de rol, videojocs, jocs motors… exemples culturals (per exemple a obres literàries o pel·lícules). Tot serveix per millorar els referents que tenen els creadors.

Pren notes i deixa-les després sobre la taula. Són elements a partir dels quals podran construir les seves millores. 

5 – Amabilitat 

I el més important. Sigues amable amb tot el que expliquis. Això farà que el que aportis sigui rebut de forma positiva. 

quatre idees per rebre feedback

4 idees per saber rebre feedback 

Però saber rebre feedback també requereix “la seva tècnica”. Molts cops hi ha el problema que sabem què volem escoltar i això distorsiona molt la forma com es rep la informació. 

1 – Comprensió

Pot (i sol) passar que quan una persona té una idea, s’enamori d’ella i perdi la perspectiva dels comentaris que rep. Per aquest motiu és important estar segur que s’entén el que se li està dient i que comprèn els conceptes i les orientacions rebudes. 

Així que davant d’una pregunta o una orientació, cal fer preguntes i reafirmar els missatges rebuts per tal d’assegurar que s’han entès bé els comentaris. I no només facis preguntes, sinó que demana evidències o exemples que ajudin a comprendre millor i que poden servir per millorar.

2 – Escolta 

Escoltar és un acte que es fa amb tot el cos. No n’hi a prou amb sentir el que estan dient, cal que cos i les accions que es fan diguin el que volem que diguin. Així que caldrà estar alerta amb quina actitud es reben els comentaris, assegurant-se que no es dona una visió a la defensiva o que les paraules només justifiquen les decisions preses. 

Mentre t’estiguin donant feedback escolta en silenci, no cal que estiguis apuntant (ja ho faràs quan hagi acabat cadascú de donar-te el seu retorn). No l’interrompis ni et justifiquis. El silenci sol ser la millor fòrmula.

3 – Obertura 

En qualsevol procés creatiu, les idees es fan i es desfan contínuament i s‘enriqueixen gràcies als comentaris i a les aportacions dels altres. Però per poder-ho fer bé, cal tenir la disposició de poder qüestionar-ho i canviar-ho tot, si és necessari. 

4 – Selecció 

Així que després de qualsevol comentari extern, pregunta’t com afecten les aportacions a les decisions preses i quines d‘aquestes decisions podrien canviar-se per tal d’incorporar les noves mirades. 

Però després de totes aquestes idees, tingues clar que les persones que estan al davant del procés de creació són les que tenen la darrera paraula i les que decideixen quines de les idees es poden incorporar i fins on volem que permetin transformar les idees inicials. 

Fes-ho amb ,mentalitat crítica, revisa les notes que has pres i analitza pros i contres de cada proposta i fes-ho amb la distància necessària per prendre una decisió objectiva.