Jugar amb patacons

Publicada el per

Una de les moltes virtuts dels jocs tradicionals són la quantitat de noms que s’atorga a un mateix objecte. Amb una carta es podien fer patacons, patacs, patracons o cartetes (i que tenen la versió moderna amb els tazos). I després es podien usar com a moneda de canvi, objecte per apostar o com a objecte de joc en sí mateix.

Si encara queda algú al món que no ha après a un curs o no ha llegit un article de com fer-los, aquí teniu una imatge on s’explica pas a pas (pertany al taller de construcció de joguines amb material quotidià que vaig comissariar al Fòrum 2004).

I a què es pot jugar amb patacons? Apunteu:

1. La picada. Cadascú deixa un patacó a terra boca amunt (de forma que cada jugador pugui reconèixer el seu patacó). Per torns cadascú pica amb un dels seus patacons sobre el que ha deixat. Si no aconsegueix girar-lo passa el torn, però si l’aconsegueix girar es queda tots els que hi ha a terra.

També es pot jugar formant una pila amb els patacons. En aquest cas es deixen boca avall i, qui pica, es queda tots els patacons que ha aconseguit girar.

2. Pam i net. Es deixa un patacó al terra, amb la imatge enlaire i aprop d’una paret. Es fa una marca a la paret i, des d’allà, es deixa caure per torns un patacó de forma que caigui a prop del patacó que hi ha a terra. El jugador que ha tirat es queda tots els patacons que quedin a menys d’un pam de distància del que acaba de tirar.

3. Ratlleta. Es marca una ratlla a terra i a un parell de metres de distància una línia de llançament. Tots els jugadors es situen sobre la línia de llançament i tiren el seu patacó cap a la ratlla. Guanya qui aconsegueixi que el seu patacó quedi més a prop de la ratlla però sense passar-se.

4. Rebot a la paret. Es juga igual que la ratlleta però es llença contra una paret. Guanya el patacó que quedi més a prop de la paret  després de rebotar-hi.

Si voleu saber-ne més sobre els jocs amb patacons podeu consultar aquesta interessant entrada al bloc dels jocs tradicionals, o aquesta al web d’en Francesc Martín, o aquesta del bloc dedicat al jocs populars i tradicionals de l’IES Roquetes (on s’explica una altra forma de fabricar-los).