El Pelotamano

Tradicional de Canaries, aquest joc apareix referenciat per primer cop al 1616 en un document de venda d’una casa a Teguise (en descriure-la, parla que a una banda tenia el corral del poble i a l’altre el careró del “joc de pilota”). En aquesta localitat, es parla de partits que havien durat fins a tres dies seguits!

Per jugar calen dos equips de cinc o sis jugadors.  El camp de joc és de 60 a 70m de llarg per 8-9m d’ample i està dividit per una ratlla (“falta”). A un costat del camp de joc hi ha el punt de sacada (“bote”, el que teniu a la imatge). La pilota que es fa servir és de 45-75mm i només es pot tocar amb la mà.

Damunt la “línia de falta” hi ha una pedra que fa de marcador.

La dinàmica del joc s’inicia amb els equips col·locats com a la imatge, i es procedeix a fer la sacada  des del “bote”.

Cal que la pilota superi la línia de “falta”.

L’equip que no ha posat la pilota en joc haurà de tornar la pilota i així, se l’aniran passant d’un costat a l’altre.

El fet que només hi hagi un punt de sacada fa que la posició dels equips al llarg del partit hagi d’anar canviant de costat.

Es puntua cada falta que comet algun dels jugadors (no passar la ratlla, la pilota cau a terra al treure, s’agafa la pilota amb la mà, llançar fora el camp…).

El recompte de punts es fa amb la pedra marcador comptant 15, 30, 40 y 50 (“chico”). Cada cinc “chicos” es un «pajero». La puntuació de “chicos” i “pajeros” es va a anul·lant entre els equips (si un equip té 2 “chicos” i l’altre en fa un, el resultat no és 2-1 sinó 1-0. Com diuen ells: “Chico borra a chico i pajero borra pajero”).

Hi ha dos casos especials que les faltes enlloc de sumar punts tenen com a conseqüència que es fa una ratlla a terra (paral·lela a la línia de “falta”):

a) Quan la pilota bota dins del camp contrari i surt fora: es fa una ratlla a l’alçada d’on la pilota ha fet el bot

b) Quan la pilota fa dos bots dins del camp: es fa una ratlla a l’alçada en que algun jugador l’atura o allà on s’atura sola la pilota.

Les ratlles es deixen marcades a terra fins que es canvia de camp i es juga “a guanyar la ratlla”.

El canvi de costat es fa quan un equip ha aconseguit dues “ratlles” o quan un equip està a 40 i ja té una “ratlla” (llevat que els dos equips estiguin empatats a 40, en que cal tenir dues “ratlles” per canviar).

Quan es “juga una ratlla” podríem dir que aquesta passa a considerar-se com la línia de “falta”, i per tant, la mida dels dos camps és desigual. Com si “moguessim” la línia de falta que separa els camps de cada equip.

Quan l’equip contrari al que saca (i que està “jugant la ratlla”) fa falta, el que saca ha guanyat la ratlla que “es jugava” i aquesta s’esborra de terra. Fins que no s’han el·liminat les ratlles no es pot començar a puntuar (15, 30…)

La durada del partit s’acostuma a acordar entre els jugadors i no existeix un àrbitre (les pilotes dubtoses es tornen a jugar).

Els jugadors poden passar al camp contrari.

De tota la bibliografia consultada, m’agradaria destacar el llibre de Navarro, V. (i altres) editat al 1994 pel  Govern Canari : “Juegos deportivos tradicionales”.

Per fer una mirada ràpida podeu consultar el llibre “Catálogo de los deportes y juegos motores tradicionales canarios de adultos” , però si voleu conèixer realment el funcionament del joc, us recomano el mencionat anteriorment.

Aquí en teniu  imatges fotogràfiques, i uns vídeos que n’expliquen el reglament de forma clara i completa (sobretot el “guany de les ratlles” i les “faltes):

1 part del reglament

2a part del reglament

És un joc d’aquells que explicat per escrit, costa d’entendre, haurem de jugar-lo per acabar de conèixer-lo totalment. Tot i això, “fa molt bona pinta”!!!