Jugar al cau al cel

El cau és un joc infantil molt senzill i que permet molta estona de diversió. Per jugar-hi només cal una baralla de cartes i entre dos i quatre jugadors.

Es reparteixen tres cartes a cada jugador i es col·loquen al centre de la taula quatre cartes. Si entre aquestes quatre cartes hi ha alguna de repetida es canvia.

Per torns cada jugador intentarà formar una parella entre una de les cartes que tenen a les mans i una de les del centre. Si no es pot formar cap parella es deixa una de cartes boca amunt al centre de la taula. Si pot fer una parella dirà “cau” i es durà les dues cartes i totes les consecutives amb la carta que fa parella.

Si un altre jugador pot col·locar una altra carta del mateix número, ho fa immediatament i diu “recau” emportant-se les tres cartes. Si un tercer jugador té quarta carta amb el mateix nombre diu “Sant Vicenç” i es porta les quatre.

Però si un altre jugador pot col locar una altra carta del mateix nombre ho fa immediatament i diu “recaptació” emportant les tres cartes i si un tercer té carta que faci parella diu “Sant Vicenç” (suposo que en honor al creador del joc) i es porta les quatre. En els dos casos, es porten les cartes i totes les que formin escala.

Si en algun moment de la partida algú retira totes les cartes del centre, suma un punt i es tornen a col locar quatre cartes més.

Quan tots els jugadors s’han quedat sense cartes a la mà, es reparteixen tres més a cada un. El joc s’acaba quan tots els jugadors s’han quedat sense cartes i ja no es pot repartir de nou. L’últim jugador que ha recollit cartes es queda les que quedin al centre.

Guanya qui hagi aconseguit més cartes que la resta (i suma els possibles punts aconseguits de “netejar” la taula).

Nota: es deia que el Cau era l’únic joc de cartes que es podia jugar al cel. Podeu saber-ho mirant aquí.

I una altra nota: el quadre que acompanya aquesta entra es “Violí i joc de cartes” de Juan Gris.