Cursa sobre paper

Paper i llapis

Una representació de les curses de velocitat observant-ne dos principis: la rapidesa i la utilització del camí més curt.

Nombre de jugadors: dos o tres

Material

  • Llapis de colors,
  • regle graduat,
  • fulls blancs o quadriculats.

Preparació

Cada jugador té un llapis amb un color diferent.Es dibuixa al paper un circuit assenyalant una línia de sortida i una d’arribada. A la línia de sortida mateix es marquen tants punts com jugadors perquè no surtin tots del mateix lloc.

Desenvolupament

Per torns, els jugadors tracen un segment. El primer segment és d’1 cm. obligatòriament.

Els segments següents poden ser, com a màxim, 1 cm més llargs que l’immediatament anterior. És a dir, si un jugador ha fet un segment de 3 cm, el següent el pot fer d’1, 2, 3 o 4 cm, sense que pugui superar aquesta última longitud.

Els segments hauran de ser de centímetres sencers.  No val utilitzar decimals.

El jugador que toqui un lateral de la pista amb un segment, està “accidentat” i queda utomàticament eliminat.

Guanya el qui hagi arribat a la meta amb un número menor de jugades. En cas d’empat, es mesura tot el camí i es considera guanyador el qui hagi fet en menys centímetres.

Un pensament sobre “Cursa sobre paper

  1. Hola, juganers,
    Aquest era un dels meus jocs preferits. Hi jugàvem sobre els papers quadriculats de les nostres llibretes però teníem algunes normes diferents.
    En la segona instrucció, per exemple, si el segment era de 3 (en el nostre cas, caselles) la següent jugada només podia ser de 2, 3 o 4. És a dir, que tant per “accelerar” com per “frenar” la progressió, com a màxim, era 1.
    Una altra altra diferència, era que com que jugàvem amb paper quadriculat, la posició dels “cotxes” eren els punts d’intersecció de la quadrícula i per definir el següent punt, a més de la “velocitat” a la que anava el teu cotxe (el nombre de quadrets del segment que havies traçat en la jugada anterior), també teníem en compte la trajectòria (el “pendent” del segment traçat). De manera que, des del punt en què et trobaves, tiraves un altre segment (sense dibuixar-lo) d’igual magnitud i inclinacio. I des d’aquest nou punt, només podies anar o a aquest, o als altres 8 punts (sempre que no estiguessin ocupats per altres cotxes) que quedaven al voltant del punt central. (Uf, quin embolic d’explicació).
    La darrera diferència, era que els cotxes “accidentats” no quedaven eliminats (potser només era una sortida de pista sense desperfectes greus o només un trompo ¿virolla es diu, en català?). Així que només se’ls penalitzava havent de sortir des del punt on havien xocat amb acceleració 1.
    A veure si publiqueu + jocs de paper i llapis.

Deixa un comentari