Jugar a pensar com Leonardo
Explicar a Leonardo Da Vinci ja s’ha fet de moltes maneres. Així que quan fa uns mesos ens van proposar participar en un projecte sobre l’artista italià, vam decidir que la millor forma de donar-li una mirada de joc era posar el visitant en primera persona i transformar la seva forma de pensar gràcies a com Leonardo s’enfrontava als problemes.
D’aquí va sortir un treball llarg i en equip on tots els implicats van anar dient la seva, donant la seva visió i els seus dubtes que nosaltres transformàvem en experiència de joc. Un grup pluridisciplinar format per l’equip d’exposicions de la Caixa, Espiral d’Acer, Estudi Bonjoch, Ping pong Technologies i Binonic. A més vam comptar amb l’assessorament del Pascal Brioist, un especialista en Leonardo i que va donar les orientacions necessàries per tal que sapiguéssim què havíem d’explicar.
El resultat és Leonardo Da Vinci. Observa, qüestiona, experimenta, una col·lecció de jocs (analògics i digitals) que qüestionen el visitant fent que pensi d’una altra forma. Cada joc està introduït per un fragment d’un escrit de Leonardo que orienta la mirada del jugador.
Un exemple
Vam establir que el pensament Leonardià que acompanyaria l’exposició es basaria en cinc conceptes: observació curiositat, barreja d’idees, analogies i assaig i error.
Estàvem preparant un joc que volíem que centrés la mirada en la importància de la observació i l’assaig i error. Així que vam buscar a un llistat de frases extretes dels escrits de Leonardo què era el que millor podia acompanyar aquest procés.
Vam triar aquesta:
Als que la natura els ha fet que es dediquin a l’art, els aconsello que si volen conèixer les formes de les coses, comencin pels seus detalls i no passin al segon fins que no hagin fixat el primer en la memòria i en la pràctica.
Tractat de pintura – Leonardo Da Vinci
I d’aquí va venir una pregunta: com poden fer que el jugador hagi d’observar els detalls dels objectes? La resposta va sorgir a una sessió de treball amb la Marta Masip entre dues classes a Enti (aquesta dada és important). Podria ser fent que descomposessin tots els elements d’un objecte complex amb altres elements que compartissin funció o forma.
Aquella tarda, mentre els alumnes entraven a la sala de jocs on fem les classes habitualment, vam fer un primer test. El concepte resultava estimulant. I un cop el teníem fet, vam provar amb una imatge real.
El resultat final té aquesta forma.
La resta dels jocs, set en total, van néixer del mateix procés. Començar amb una pregunta (una necessitat), buscar referents, processos o altres jocs que ens puguin servir d’inspiració i tenir una primera idea. I el procés és el mateix tant si fas jocs analògics com digitals.
Ara l’exposició ja itinera per tot l’estat. Podeu saber on pararà seguint aquest enllaç.
Nota: Les imatges estan fetes pels membres de l’equip de desenvolupament de l’exposició.