Evolució lúdica

Avui és l’aniversari de Darwin. M’he autoimposat fer alguna evolució en el seu honor. I després de barrinar-ho molt… he evolucionat una idea per transformar-lo en un joc.

Recordeu el mínim comú múltiple? Era aquella operació que fèiem a classe de mates per trobar un nombre més petit possible que és múltiple de dos o més nombres a l’hora. Per trobar-lo es busquen es fa la descomposició factorial dels nombres i es prenen els factors comuns i no comuns amb el seu màxim exponent.

Doncs bé, el repte era fer evolucionar aquest concepte en un joc. Aprofitant una idea antiga, l’he creuat amb els jocs de paraules i ha sortit aquesta proposta:

Es prepara una llista de paraules amb tres, quatre o cinc lletres. S’agafen dues a l’atzar i es miren els seus factors (les lletres que la formen). Si una lletra apareix més d’un cop a la mateixa paraula, s’ha de comptar tants cop com aparegui i si apareix repetida més d’un cop a les dues paraules, es tria la que apareix més cops (és a dir si les paraules són cara i nas es necessiten dues A, una C,una R,una N i una S).

Els jugadors tenen un minut de temps per buscar paraula més curta que trobin que continguin totes les lletres (es poden afegir més lletres, si és necessari).

Qui ho aconsegueix suma tres punts. Es juguen vàries rondes i guanya qui n’hagi aconseguit més.