Retrat lúdic d’una societat (jocs de rics)
L’altre dia vam anar a visitar la Pedrera per un tema de feina que no ve al cas. La qüestió és que, després de badar i fotografiar mil coses (per feina i no com turistes que viuen la vida a través d’un visor) vam arribar “a l’habitació del nen”, un espai ple de jocs de tota mena.
Es tracta d’una habitació de “nen ric”, amb objectes de jocs comprats que denoten una mirada a la infància d’algú important de la família (qui passava gana tenia altres preocupacions), que no fabricava les seves joguines sinó que se les comprava (us recomano una visita a la vitrina amb les peces del Violant i Simorra del Museu Etnològic de Barcelona)
Vaig fer fotos a tot el que se’m va posar al davant. Un cop a l’ordinador he descobert (deixeu-me una llicència poètica i poseu aquesta melodia d’U_mä per ambientar l’esperit de la sala):
- Fotos de nens amb un cèrcol a la mà,
- Fotos de nens al costat d’un cavall de cartró,
- Una imatge de nens jugant al diàbolo,
- Una caseta de nines impagable (omplia tot un armari)
- Un tauler escacat de 10×10 caselles,
- Un zoòtrop
- Un corre passadissos
- Una nina
- Un teatre de guinyol
- Un teatrí per posar diferents escenaris
- Un meccano
- Una Oca
- Un tauler de dames internacionals (tauler de 10×10)
- Un joc Tiny Town School (després d’una recerca, conté un autèntic kit de fer de mestre, el podeu veure aquí sota)
- Un joc de la pesca
- Un joc amb curses de porcs (pel que sembla a la caixa però del que no sé res més)
- Un laberint (fa pinta qué és un d’aquells on s’havia de portar la boleta al centre)
Suposo que es tracta d’una relació prou acurada del que jugaven els infants d’aquella classe social. Evidentment falta tot el repertori sense material… Així que si voleu acabar la passejada pel repertori del personal benestant, podeu fer-li una ullada al magnífic llibret que Maspons i Labrós va escriure el 1874 (segons llegeixo perquè els seus fills no perdessin el que jugaven els seus avantpassats, la història es repeteix!!) i que es va publicar el 1928.