Can seixanta

Ahir vam presentar Can Seixanta un joc sobre hàbits saludables. Hi ha dues formes de jugar: el professorat d’alumnes entre 8 i 12 anys podrà jugar a l’aula en el format sencer del joc, i es poden fer els minijocs que conformen la partida en un format obert.

El professorat, que ha de tenir un correu a l’xtec, pot donar d’alta una partida i triar la durada i el tema (hi ha tres temes: alimentació, activitat física o hàbits socials).

Un cop s’activa la partida l’alumnat pot entrar a jugar. Es crea un personatge i veu una animació on s’explica un mal hàbit al voltant d’un dels temes escollits. Entre tota la classe han de moure’s per la casa de colònies, Can Seixanta, i superar proves i jocs que els permetrà arribar a la puntuació mínima per arreglar el mal hàbit.

Cada participant disposa d’un xat per parlar amb els altres jugadors, d’un marcador personal i d’un marcador col·lectiu (que indica si han superat o no el repte).

Les proves estan pensades per jugar en xarxa: han de portar una sèrie d’objectes al terrat que es troben escampats per la casa, han de respondre una pregunta i cobraran sobre un bon hàbit o poden fer un joc cooperatiu a una biblioteca on s’amaga la informació per resoldre una pregunta però que només s’hi pot accedir intercanviant cooperativament les escales.

A més per la casa hi ha una sèrie de minijocs relacionats amb el tema. Els jocs es poden jugar en la versió oberta, sense registrar, de l’aplicació.

Pel que fa a la cuina del joc (és a dir quins ingredients hem tingut en compte a l’hora de crear-lo) em sembla interessant remarcar una sèrie d’elements:

• És un joc cooperatiu. Es combina la puntuació individual amb el repte col·lectiu. Tota la classe juguen plegats però cadascú és conscient de quin és el seu “gra de sorra” a aquest treball en comú. Aquesta dinàmica ens semblava bàsica pel tema que s’estava treballant: els hàbits saludables.
• És un joc a una xarxa tancada. D’aquesta forma el professorat pot treballar un contingut concret (disposa d’una guia didàctica amb activitats per fer-ho) dins del seu treball habitual dins l’aula.
• Cada tema té tres minijocs (els relacionats amb el tema) però hi ha un moment on es desbloquegen els altres sis (amagats a una habitació). Això fa que l’alumnat que hi juga descobreixi un element nou i motivador en un moment determinat. Els jugadors s’ho diuen en veu alta, provocant comentaris dins l’aula.
• No hi ha so. Encara que hi ha un xat, els participants es comuniquen en veu alta (això és el que hem vist a les proves). Si hagués so potser seria massa xivarri!!
• Hi ha un joc d’informacions (a la biblioteca) on es reben missatges concrets (com un lema) relacionats amb el tema treballat. També hi ha unes preguntes, a la cuina, on cal pensar sobre un aspecte concret de l’hàbit que s’està treballant.
• S’ha pensat només en el mitjà on s’ha de jugar: no hi ha cap element que s’hagi d’imprimir o de gestionat sobre paper. Tot es fa davant la pantalla i pensant en un temps adequat pel nivell dels jugadors.

El joc l’hem desenvolupat a Jocs al segon amb la Fundació Pere Tarrés per a la Fundació Agrupació Mútua, el Departament d’Educació, el Departament de Salut i la CAN. Zoo Studio s’ha encarregat de tot el desenvolupament informàtic i gràfic.