L’origen de les cartes als Reis

Fa uns quants anys La Vanguardia va publicar un excel·lent suplement dedicat a la història de la cavalcada de reis. En aquest suplement s’explica la història de la carta als reis a Barcelona. La transcric aquí:

L’origen de les cartes als Reis

Des de quan els nens escriuen cartes als Reis per a expressar-hi exactament quines joguines desitgen rebre a la nit del 5 de gener? Sembla que, a Espanya, la tradició es va desenvolupar durant el segle XIX, amb Barcelona com a pionera, paral·lelament al que passava a la resta d’Europa. Més enllà dels Pirineus, però, hi havia una diferència: les cartes infantils estaven vinculades al Papa Noel i demanaven els regals per al dia de Nadal.

Tres factors es van sumar durant el segle XIX perquè fos possible el desenvolupament d’aquest nou costum: primer, una creixent alfabetització de la població infantil; segon, l’aparició de la joguina industrial, que va portar la possibilitat de variar amb poc preu els antics regals dels nens, que eren sobretot pastissos –en especial els esclopets–, caramels o llaminadures, que presumiblement no precisaven cap llistat previ; i tercer, el desenvolupament del comerç de joguines, en forma de seccions amb gran varietat de productes en quincalleries i grans magatzems, propiciat per la industralització

Quant al primer factor, val a dir que Marty Lyions, a la seva Història de la lectura en el món occidental, dedica un capítol als nous lectors del segle XIX, que són les dones, els obrers i… els nens. Les noves formes d’imprimir –com ara la màquina plana–, resultat dels avenços industrials, van abaratir el cost i van inundar el mercat de diaris i novel·les barates. La lectura es va convertir en una forma de lleure generalitzada, aleshores sense la competència de la ràdio ni la televisió.

Les grans ciutats industrialitzades d’Europa, entre elles Barcelona, encapçalen una alfabetització massiva, que entre els nens també creix per l’extensió gradual de l’escolarització.

La primera bústia reial de Barcelona

En aquest context hem de situar l’aparició de la primera bústia de cartes per als Reis a Barcelona, que –segons explica Joan Amades– es va col·locar el 1877 en una botiga de joguines del passatge del Rellotge. Aquest petit carrer que dóna a Escudellers, a la part baixa de la Rambla, es va obrir el 1862, construït pels ban- quers Arnús i Codina, que hi van instal·lar la seu de la seva potent entitat financera, al bell mig de la zona més rica i moderna de la ciutat.

Era un passatge cobert amb una claraboia, com una galeria comercial dels nostres dies, i estava presidit per un gran rellotge que marcava les hores de les principals ciutats del món. En aquest indret selecte, doncs, hem de situar la iniciativa de la botiga de joguines de què parla Amades, probablement inspirada en alguna ciutat europea.

En aquell moment, la venda ambulant de joguines artesanes, molt estesa a la ciutat –segons Francesc Curet–, anava essent substituïda pels grans magatzems i les quincalleries, que primer importaven joguines sobretot d’Alemanya i, de mica en mica, van comercialitzant també les produïdes aquí. Segons Curet, fou emblemàtica per les seves joguines la quinca- lleria del passatge de les Columnes, entre Bòria i Princesa, i els magatzems El Siglo y el Globo, ambdós a la Rambla.

Joan Oller, en un conte publicat el 1871, dóna una clau sobre l’extensió en aquell moment del regal de joguines. Es titula El vailet del pa i parla de l’enamorament fugaç d’una nena rica i un vailet pobre que li porta cada dia el pa. La nena té tota mena de joguines i s’estranya que ell no en tingui cap ni una. Del conte es dedueix que l’element de raresa, és a dir que el nen no rebi joguines pel dia de Reis, no és degut a la seva classe humil, sinó al fet que no té pares i ha estat adoptat per un forner que l’explota.

Les bústies d’El Siglo

Segons consta en els anuncis que publicava El Siglo a La Vanguardia, aquest popular gran magatzem de la Rambla (on avui hi ha els ho- tels 1898 i Meridien) segurament van adoptar la iniciativa el 1885. Els fulls dels diaris de la primera setmana del gener d’aquella dècada il·lustren fins a quin punt la compra de joguines era un acte massiu i estacional.

El dijous 4 de gener del 1883, per exemple, en un diari de 19 pàgines, la segona està dedicada sencera a un anunci d’una “Exposición de juguetes de Almacenes el Siglo”, que romandrà oberta els dies 4 i 5 “desde la ocho de la mañana hasta las doce de la noche”. Durant aquests dos dies, continua l’anunci, “todas las secciones del establecimiento se ocuparán exclusivamente en la venta de juguetes y para mayor comodidad del público se establecerán doce cajas para los cobros”.

Tots els anys l’anunci presenta uns textos similars, amb dos afegitons a partir del 1885. El primer diu que es dediquen tres dies, i no dos, a la venda de joguines (3, 4 i 5); el segon, la instal·lació de les bústies: “En los vestíbulos de la casa se colocarán desde el 1 de enero los buzones para que los niños puedan depo- sitar su correspondencia a los Reyes Magos”.

Aquesta atmosfera d’excitació comercial devia ser-hi a molts altres grans establiments, on presumiblement es va assentar la tradició de les cartes, de la qual es troben nombroses mostres fins a la Guerra Civil, a vegades amb escenificacions més complexes: és a dir, els patges o els Reis per rebre les cartes.

 Bonus track: Hi ha un interessant article publicat a La Vanguardia l’any 1922 on es parla de la botiga de joguines del passatge de les columnes.