Persecució
Ja tenim la calor aquí i els caps de setmana es converteixen en l’oportunitat de gaudir d’una estona a la platja o a la piscina. I com cada estiu…a que es pot jugar en aquests indrets? Realment es pot jugar a gairebé tot, però personalment (no gaire esportista) crec que aquests moments són ideals per fer servir la ment, doncs tenir vacances no vol dir deixar de pensar, no senyor. El concepte de vacances per a mi es fer servir la ment en altres coses de les que acostumes.
Dit això, vull parlar-vos d’un joc molt senzill anomenat persecució. Per jugar-hi necessiteu una llapis o bolígraf i un paper. Per començar, heu de fer una quadrícula de 9X9 o més, com vulgueu. Aquest és un joc per a dues persones i la mecànica és la següent:
1- Un jugador fa el número 1 al centre de la quadrícula i, durant els seus torns, haurà de posar els següents números (2, 3, …) als quadres adjacents vertical, horitzontal i diagonalment.
2- Per torns, l’altre jugador anirà fent rodones als quadres del voltant del número que ha posat l’altre jugador, de manera que quedin anul·lats i evitar que l’altre jugador els faci servir.
3- L’objectiu del primer jugador és arribar al número més alt que pugui.
4- L’objectiu del jugador que fa les rodones és tancar a l’altre jugador de manera que no pugui posar més números.
Podeu canviar de rol vàries vegades per veure qui fa més números durant x rondes.
Dit això, recordeu, a les vacances no deixeu el cap al sol!
Hi ha un joc molt i molt semblant, del Parlett, crec, en què es comença a les cantonades oposades i es va movent com un cavall d’escacs, deixant una cagarada a la casella d’on surts. El que acaça va deixant també, si vol, una cagarada on sigui, a cada torn.
Txumpi,
la consideració de vacances que expresses (ocupar el cap en “altres coses”) me’n recorda una altra que les defineix com ocupar el cap en una sola cosa. crec que la devem a Jorge Wagensberg (del seu llibre “a más cómo, menos porque”).
Hola “Guimllem”, moltes gràcies per l’anotació del llibre. Intentaré fer una ullada en les meves pròximes vacances…sempre i quan el meu cap em deixi. El concepte per això de “a más cómo, menos porque” m’encanta.
Salut!