3+1 jocs per una terrasseta
Avui és el darrer programa de la temporada a Plató obert. Per celebrar-ho, i perquè els telespectadors del programa puguin portar-se alguna cosa del plató durant els vespres d’estiu a una terrasseta, he recopilat aquests quatre jocs, tres escrits a mà i un quart tal i com va sortir al suplement ES de la Vanguardia (no m’ha donat temps de traduir-ho).
Són jocs de cartes que es poden fer amb una baralla senzilla, entre dos i quatre participants cadascun i on l’estratègia, la rapidesa i l’enginy hi juguen un paper molt important.
Joc número 1: Noranta-nou
Material: una baralla de cartes
Número de participants: de dos a sis
Com es juga:
1. Es donen tres cartes a cada jugador. La resta es col loca al centre, cap per avall, formant un piló.
2. El primer jugador tira la carta en el centre de la taula i diu en veu alta el seu valor. Després de tirar una carta, s’agafa una altra el munt.
3. Al seu torn, els altres jugadors tiren cartes sobre la taula sumant el seu valor a tot el que s’ha acumulat anteriorment.
4. Cada carta té un valor diferent:
– L’as pot valer un punt o onze,
– El tres val zero punts
– El quatre fa canviar la direcció de la direcció del joc i no val cap punt.
– El nou fa que la suma arribi fins a noranta-nou independentment del moment que es jugui
– El deu, resta deu punts a la quantitat en joc
– Totes les figures valen deu punts
– La resta de cartes val el seu valor nominatiu
5. Perd el primer jugador que suma més de noranta-nou.
Joc número 2: Snif
Material: una baralla de cartes
Número de participants: dos
Com es juga:
1. Es col loquen dues cartes cara amunt en el centre de la taula.
2. La resta de les cartes es reparteixen entre els dos jugadors. Cada jugador col·loca davant seu quatre cartes cara amunt i formen un munt de cap per avall amb la resta.
3. El joc es desenvolupa ràpidament, sense torns.
4. Comença la partida i cada jugador intentarà col locar sobre les cartes del centre una de les seves quatre. Per fer-ho, la carta que es col·loqui haurà de ser un nombre superior o inferior a la que hi havia al centre.
5. Cada vegada que un jugador col·loca una carta, roba una altra del seu munt i d’aquesta manera sempre tindrà quatre cartes davant.
6. Si en algun moment cap jugador té davant seu cartes per cobrir les dues del centre (perquè cap valor és consecutiu a elles) es descarten els dos munts de cartes del centre.
7. Quan les dues cartes del centre tenen el mateix valor, els jugadors han de dir “¡snif!”. Aquell que ho digui en segon lloc es queda amb totes les descartades.
8. Guanya el primer que es queda sense cartes.
Joc número 3: Finestra
Material: una baralla de cartes
Número de participants: dos
Com es juga:
1. Es reparteixen totes les cartes en dues piles. Cada jugador col loca dues cartes de cap per avall al centre de la taula, forma un munt amb la resta que deixa a la seva dreta.
2. Les quatre cartes del centre són les que formen la finestra. Les dues més properes a cada jugador són les seves “cartes-finestra”.
3. Comença el joc i cada jugador mira les seves “cartes-finestra” i les memortiza.
4. A partir d’aquest moment, i per torns, cada jugador pot fer una d’aquestes accions:
– Prendre la carta inicial de la seva munt, mirar-la i substituir-la per una de les seves cartes-finestra. La carta que ha estat substituïda es deixa a un costat de cara amunt.
– Prendre una la carta que ha deixat boca amunt seu adversari i col locar al centre substituint-la per una de les seves “cartes-finestra”.
– Prendre la carta inicial de la seva munt, mirar-la i substituir-la per una de les dues “cartes-finestra” del seu adversari.
– Plantar-se dient ¡finestra!
5. Quan un jugador es planta, es descobreixen les quatre cartes finestra. Guanya el jugador que ha aconseguit una puntuació inferior. Cada carta val el que marca el seu número, tret del 12 que val 0 punts.
6. Es poden acumular punts i jugar diverses rondes. Perd el primer que arriba a una puntuació determinada.
Joc número 4: L’idiota
El que deia… us el podeu descarregar en pdf des d’aquí.