Un joc de butxaca
Fa uns quants anys que, en diferents formacions, uso el terme jocs de butxaca per designar aquells que es poden fer sense gairebé material o amb el que portes a sobre.
L’editora de jocs Da vinci té un terme cosí al de jocs de butxaca, són els jocs bonsai, propostes petites, amb poc material i que es poden jugar en qualsevol lloc. Jungle és potser el més bonsai dels bonsais, ja que només requereix d’un carta.
Es tracta d’una proposta per a dos jugadors que col·loquen el naip entre els dos. S’escull qui comença la partida.
El primer jugador posa dos dits en dues caselles adjacents per un costat (és a dir, han de ser ortogonals i no en diagonal) i compta la puntuació aconseguida. El sistema de puntuació funciona de la següent forma: s’aconsegueix un punt per cada fruita que hagi a una casella i es reta un per cada serp.
L’altre jugador fa el mateix (de forma que els dos jugadors estaran tocant amb dos dits sobre el naip). El primer jugador col·loca dos dits de l’altra mà i suma els punts corresponents i després ho fa el segon jugador.
En el moment que els dos jugadors tenen les dues mans sobre el naip, al seu torn hauran de moure els dos dits d’una mà fins dos espais adjacents buits i dirla puntuació en veu alta.
Guanya el primer jugador que suma 30 punts. Un joc senzill i fantàstic.