Camins contraris
Ahir vaig rebre un correu d’un amic, on em mostrava la publicitat d’una col·lecció de pretesos jocs d’arreu del món (he detectat un parxís i un mikado… a aquestes altures ja no haurien d’estar en cap col·lecció de jocs tradicionals!!!).
Allà s’hi pot llegir: “Aquest muntatge es basa en l’aplicació de diferents jocs d’arreu del món, fi de conèixer quina és la cultura, l’oci i l’educació de molts indrets del món”. Posteriorment diu “així hem estructurat el muntatge a partir de la divisió territorial dels cinc continents.”
No em deixa de sorprendre la classificació dels jocs a partir de la divisió territorial, trobo que és una visió excloent que vol mostrar més el que ens separa, el folclorisme, que el que ens apropa. El joc no és patrimoni de cap cultura, no es pot incloure només a un espai concret…
La Cultura, així en majúscules, és l’expressió de la suma d’una sèrie de condicionants externs (com l’espai, el temps atmosfèric, la forma d’obtenir els aliments o els animals i plantes que hi ha al voltant) i d’altres interns (la llengua, els costums, el concepte de gènere, la relació entre infants i adults, la incorporació al treball, etc.).
Per això parlar de jocs i cultures no pot fer-se només des dels elements de joc, sinó que ha de buscar les similituds entre els jocs i analitzar quins aspectes culturals els han fer que siguin d’aquesta forma. Per això una proposta rica de jocs d’arreu del món ha de parlar d’un context concret o ha de permetre trobar els paral•lelismes entre un joc i un altre.
Tornem a començar. Volem transmetre uns valors, els definim i busquem quins recursos ens serveixen per aconseguir el que volem. En hi posem?
Nota: Durant anys he intentat parlar d’aquest aspecte des de diferents punts de vista. Si voleu podeu:
– Fer un taller de jocs i cultura per a infants i joves al Museu Etnològic de Barcelona,
– Participar als jocs de fira, als esports rurals o a una jugada de la Societat de Joc que Paités té al seu catàleg,
– Buscar el meu llibre, és a moltes biblioteques, “Juga amb nosaltres” i veure com estan agrupats els jocs.
A la foto podeu veure un taller de k’uilichi enviada per José Luís Aguilera de la Asociación Michoacana de Juegos Tradicionales y Autóctonos.