Games for the Ambitious

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

The engineer Charles Darrow lost his job in the stock market crash of 1929. After spending some time unsuccessfully looking for work, he created a board game based on ambition and property speculation, which were popular issues at the time. He originally intended it to be marketed by Milton Bradley, popularly known as MB, or by Parker Brothers, two of the most important board games brands of the era. The directors at Parker turned down the game, considering it to be long, boring and with unclear rules and objectives. Luckily, Charles Darrow refused to give up and brought out 500 copies of the game himself, which he sold at Wanamaker’s department store in Philadephia under the title Monopoly. They soon sold out and the managers at Parker changed their minds and decided to market it themselves. Since then, Monopoly has become one of the biggest selling board games in history and a pioneer in terms of board games as cultural consumer products. And it was also the first of many games designed for the ambitious, in this case in the context of the most savage form of capitalism.

Like a Russian doll, the history of Monopoly is marked by layers of ambition and a lack of scruples. It is itself an evolution (you could say a copy) of The Landlord’s Game, a board game created by Elizabeth Magie in 1904 with the educational purpose of showing people how capitalism impoverished the general population while enriching landowners. In Risk (Albert Lamorisse, 1957, Hasbro), another 20th century classic, ambition takes the form of a nervous itch that presents itself when you realise that you are close to victory and that to attain it you need to wipe out your weakest rivals. At the end of the last

7 wondersAt the end of the last century there was another board game revolution, spearheaded by Catan (Klaus Teuber, 1995, Devir). In this case, you are the colonisers of an island and must be the first ones to win ten points by founding towns and building roads. To do that you need to dispose of certain materials that can only be accessed by those who can acquire them or by those who are ambitious and barter them with other players or sell them at prices that are worthy of being described as usury. The issue of ambition is also present in 7 Wonders (Antoine Bauza, 2010, Asmodee), another recent prize-winning game. In it you have to build a wonder by combining the arts, the sciences and industry while, of course, imposing oneself militarily on one’s adversaries.

Twilight Struggle-bodegonOne of the most fertile fields for the ambitious is politics and there are many games that deal with it. For example, in Campaign Manager 2008 (Christian Leonhard and Jason Matthews, 2009, Gen-x Games) we can choose whether to direct the campaign of Obama or McCain, while in Cold War (Sébastien Gigaudaut and David Rakoto, 2007, Edge Entertainment) and Twilight Struggle (Ananda Gupta Jason and Matthews, 2010, Devir) we must control the Europe of the cold war period. In the game 1714: el cas dels catalans (Ivan Prat, 2014, Devir), political ambition drives us to support one of the powers carving up 18th century Europe. A different case is that of Coup (Rikki Tahta, 2013, Zacatrus), since the gameplay is based on dialogues and political intrigue takes on a new dimension since the players have to betray themselves in order to achieve their goals.

Juego de tronosIn recent years, board games have allowed the fans of series to live the experiences of their heroes. One of the most obvious cases of that is A Game of Thrones: The Board Game (Christian T. Petersen, 2011, Edge Entertainment), in which one must take control of the houses of Westeros in order to obtain the prized iron throne. Luckily, not all great successes are grounded in ambition. Moreover, the good news for the unambitious is that we are now living the third revolution in board games, encapsulated by a powerful storyline that goes beyond a game and cooperation between players.

This article was published in RAR, a newspaper supplement of the Diari Ara

 

La arena de Tash-Kalar

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar
LVG20141122029CES

La arena de Tash-Kalar amb una imatge de la Luisa Vera

Tash-Kalar, és un joc d’estratègia creat per Vlaada Chvátil i editat al nostre país per Zacatrus. A més de la seva originalitat en el plantejament, destaca que l’explicació del joc és a la mateixa primera partida. Al suplement Estils de vida de La Vanguardia hi vaig fer la meva anàlisi.

La nit blanca dels jocs de taula

Notícies

Diverses associacions lúdiques estan preparant una activitat que es celebrarà a diferents llocs de l’estat alhora. Es diu “La nit més curtes més llarga de jocs” i serà la nit del dissabte 25 de juny. Es tracta d’una nit en blanc dedicada als jocs.

Cada dia es van afegint noves iniciatives i ja hi ha moltes entitats que organitzaran aquest esdeveniment lúdic. Si voleu estar informats podeu consultar el seu web i la plana de facebook.

L’explicació dels motius d’aquesta activitat ens ha arribat en forma de carta que us copio aquí sota:

La típica secció de jocs

Notícies

En Miquel Jornet fa una secció de jocs al programa El títpic programa a la TV de Gavà. La secció, no podia ser d’una altra forma veient el nom del programa, es diu “la típica secció de jocs” i té una periodicitat mensual. Ahir en Miquel va penjar a diferents xarxes socials el darrer programa on parlava de l’Ubongo.

Podeu veure-la en aquest enllaç. Esperem que cada mes ens vagi penjant el seu joc. Estarem esperant-la! Mentre no arribi aquest nou vídeo, podeu seguir les propostes que en Miquel i el seu equip ens ofereix des de la plataforma lúdicosocial.

3r Torneig de Carcassonne de la Llum

D'enginy, Notícies, On anar

Com ja comença a ser una tradició, per les festes de la Llum de Manresa, el Club del Joc monta el Torneig de Carcassonne de la Llum, que aquest any arriba a la 3a edició!

Si això de fer ciutats, camins, canals i ports us sembla que és cosa vostra, us esperem el dijous 17 de febrer a les 9 al cafè-teatre La Peixera. Com a detall significatiu, el joc es juga amb l’expansió de la Llum, dues fitxes especials que homenatgen a la llegenda orígen d’aquesta diada festiva a la nostra ciutat.
Si encara no us heu apuntat, ja ho podeu fer per mail, al bloc, o qualsevol dijous al vespre al cafè-teatre La Peixera. Si voleu venir a començar a entrenar, també us hi esperem. L’etiqueta és lliure, però si veniu de medievals, no desentonareu tant, ja esteu avisats!!

Zombis solitaris

Articles, De taula

No fa molts dies en Miquel Jornet va publicar aquest joc (i me’l va fer arribar per correu electrònic). Es tracta d’un solitari amb daus i una mica d’estratègia que es pot preparar a casa sense gaire material (és el que es coneix com “print&play).

Si voleu podeu descarregar-vos les instruccions de l’article a l’ES de La Vanguardia que podeu llegir aquí.

Nota: la imatge correspon a la il·lustració que va fer la Luisa Vera.

 

L’Aualé

De taula, Per jugar

Fa mots dies que juguem a classe però que no escric sobre alguna cosa a la que juguem. Una sessió amb en Viktor Bautista i Roca ha estat l’excusa per canviar això.

En Viktor, expert en jocs de mancala al qui ja s’ha fet referència en altres articles, va aconseguir  que entengués com es juga a l’aualé.

Es tracta d’un joc senzill però que jo confonia/em pensava que era el mateix que el wari, el bantumi…m’hi haig de dedicar més.

Tot i això, intentaré que  algun dia m’expliqui quin és quin o que ens faci una sèrie d’articles on ens els expliqui un per un! Avui ja he jugat al Toguz kumalak tot esmorzant i ha estat realment divertit!

Konane

Articles, De taula

Demà és 12 d’octubre… Des de la mirada dels jocs també es pot explicar tot el que es va perdre en la trobada entre dos cultures, quan una es creu superior a l’altra (i mirant certes propostes d’alguns partits polítics que es presenten a les properes eleccions, potser la cosa no ha canviat tant).

Un d’aquests és el Konane, un joc tradicional a les illes Hawaii.  Vaig presentar aquest joc a l’ES de la Vanguardia d’aquest mes d’agost. Si premeu aquí, us el podreu baixar a bona resolució.