Games for the Ambitious

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

The engineer Charles Darrow lost his job in the stock market crash of 1929. After spending some time unsuccessfully looking for work, he created a board game based on ambition and property speculation, which were popular issues at the time. He originally intended it to be marketed by Milton Bradley, popularly known as MB, or by Parker Brothers, two of the most important board games brands of the era. The directors at Parker turned down the game, considering it to be long, boring and with unclear rules and objectives. Luckily, Charles Darrow refused to give up and brought out 500 copies of the game himself, which he sold at Wanamaker’s department store in Philadephia under the title Monopoly. They soon sold out and the managers at Parker changed their minds and decided to market it themselves. Since then, Monopoly has become one of the biggest selling board games in history and a pioneer in terms of board games as cultural consumer products. And it was also the first of many games designed for the ambitious, in this case in the context of the most savage form of capitalism.

Like a Russian doll, the history of Monopoly is marked by layers of ambition and a lack of scruples. It is itself an evolution (you could say a copy) of The Landlord’s Game, a board game created by Elizabeth Magie in 1904 with the educational purpose of showing people how capitalism impoverished the general population while enriching landowners. In Risk (Albert Lamorisse, 1957, Hasbro), another 20th century classic, ambition takes the form of a nervous itch that presents itself when you realise that you are close to victory and that to attain it you need to wipe out your weakest rivals. At the end of the last

7 wondersAt the end of the last century there was another board game revolution, spearheaded by Catan (Klaus Teuber, 1995, Devir). In this case, you are the colonisers of an island and must be the first ones to win ten points by founding towns and building roads. To do that you need to dispose of certain materials that can only be accessed by those who can acquire them or by those who are ambitious and barter them with other players or sell them at prices that are worthy of being described as usury. The issue of ambition is also present in 7 Wonders (Antoine Bauza, 2010, Asmodee), another recent prize-winning game. In it you have to build a wonder by combining the arts, the sciences and industry while, of course, imposing oneself militarily on one’s adversaries.

Twilight Struggle-bodegonOne of the most fertile fields for the ambitious is politics and there are many games that deal with it. For example, in Campaign Manager 2008 (Christian Leonhard and Jason Matthews, 2009, Gen-x Games) we can choose whether to direct the campaign of Obama or McCain, while in Cold War (Sébastien Gigaudaut and David Rakoto, 2007, Edge Entertainment) and Twilight Struggle (Ananda Gupta Jason and Matthews, 2010, Devir) we must control the Europe of the cold war period. In the game 1714: el cas dels catalans (Ivan Prat, 2014, Devir), political ambition drives us to support one of the powers carving up 18th century Europe. A different case is that of Coup (Rikki Tahta, 2013, Zacatrus), since the gameplay is based on dialogues and political intrigue takes on a new dimension since the players have to betray themselves in order to achieve their goals.

Juego de tronosIn recent years, board games have allowed the fans of series to live the experiences of their heroes. One of the most obvious cases of that is A Game of Thrones: The Board Game (Christian T. Petersen, 2011, Edge Entertainment), in which one must take control of the houses of Westeros in order to obtain the prized iron throne. Luckily, not all great successes are grounded in ambition. Moreover, the good news for the unambitious is that we are now living the third revolution in board games, encapsulated by a powerful storyline that goes beyond a game and cooperation between players.

This article was published in RAR, a newspaper supplement of the Diari Ara

 

Jocs de matemàtiques al Via Lliure

De taula

Avui al Via Lliure de RAC1 parlarem d’aquells jocs que ens fan utilitzar les matemàtiques d’una forma divertida. Així que explicarem:

  • Coyote, els jugadors són indis i cadascú porta una ploma al front amb un número. Cada jugador ha de fer estimacions sobre quant creuem que sumen totes les plomes.
  • El noranta-nou, un senzill joc que es pot jugar amb cartes on cal anar amb compte per no passar-se del número final.
  • Piko piko, un joc de daus de Reiner Knizia. En aquest cas els jugadors són gallines que han de combinar números per endrapar-se els cucs que hi ha sobre la taula. Un joc de risc i de càlcul.

 

 

Un joc de taula cooperatiu

Articles, De taula, Videos

No hi ha gaire jocs de tauler cooperatius. I si a aquesta afirmació li afegim l’expressió “de qualitat” la llista es pot comptar amb els dits d’una mà. Per sort darrerament ha sortit al carrer “La isla prohibida” un excel·lent joc creat per Matt Leacock i editat a casa nostra per Devir.

Si voleu saber més sobre la mecànica del joc podeu consultar aquest article que va publicar-se al suplement Estils de vida de La Vanguardia. O si voleu, també podeu veure aquest vídeo de 5 minutos por juego.

La nit blanca dels jocs de taula

Notícies

Diverses associacions lúdiques estan preparant una activitat que es celebrarà a diferents llocs de l’estat alhora. Es diu “La nit més curtes més llarga de jocs” i serà la nit del dissabte 25 de juny. Es tracta d’una nit en blanc dedicada als jocs.

Cada dia es van afegint noves iniciatives i ja hi ha moltes entitats que organitzaran aquest esdeveniment lúdic. Si voleu estar informats podeu consultar el seu web i la plana de facebook.

L’explicació dels motius d’aquesta activitat ens ha arribat en forma de carta que us copio aquí sota:

Intrigues a palau

Articles, De taula

Intrigo és un joc de taula editat per Asmodee on els participants viuen a un palau venecià des d’on intriguen per tal d’aconseguir el màxim de poder. El joc està adreçat a 3 o 4 jugadors (funciona molt bé tant amb un número de jugadors com amb l’altre) i la partida dura aproximadament uns 40 minuts.

La caixa és petita i per tant és ideal per portar a qualsevol lloc.

Si voleu podeu llegir més sobre el joc en aquest article que vaig escriure a l’ES de La Vanguardia.

Coloretto

De taula, Per jugar

 

Fa unes setmanes us parlava d’un joc que havia provat durant les vacances, el Keltis. Vaig quedar ” a deure’us” l’explicació de com es juga al Coloretto.

Realment em sorprèn no haver-ho fet abans, ja que aquest joc és un dels meus “top ten” quant a jocs es refereix! En tinc comprats de “nous per estrenar” per poder anar-los regalant als amics!

Jocs de rebaixes

De taula, Hem anat

A la secció d’avui al Via Lliure de RAC1 parlarem de jocs que es poden fer sense gaire calerons. Parlarem de:

El moviment print&play. Bàsicament estem parlant d’un moviment de creadors de jocs i jugadors que posen a disposició de la humanitat els seus jocs perquè puguin ser impresos a casa i provats. Allà hi podrem trobar:

  • jocs amb llicència Creative Commons, penjats pels seus autors,
  • jocs descatalogats,
  • variants de jocs comercials.

La referència per descobrir jocs P&P la podem trobar al Diario de WKR.

Alguns jocs P&P:

Keltis

De taula, Per jugar

Aquestes vacances vaig estar jugant a un joc editat per Devir que es diu Keltis. Bé de fet, a la versió de viatge d’aquest joc.

Em va agradar per la seva senzillesa. He de confessar que a mi normalment m’agraden molt els jocs fàcils d’aprendre i en els que m’ho passo bé. Aquest m’ha agradat.

Té alguna similitud amb el Coloretto pel que fa al sistema de puntuació i algun altre aspecte de com “xinxar” al contrari (aquest joc ha aparegut mencionat a algun altre article però algun dia us l’explicarem del tot).

Us explico a grans trets com funciona per si mai el voleu provar:

Zombis solitaris

Articles, De taula

No fa molts dies en Miquel Jornet va publicar aquest joc (i me’l va fer arribar per correu electrònic). Es tracta d’un solitari amb daus i una mica d’estratègia que es pot preparar a casa sense gaire material (és el que es coneix com “print&play).

Si voleu podeu descarregar-vos les instruccions de l’article a l’ES de La Vanguardia que podeu llegir aquí.

Nota: la imatge correspon a la il·lustració que va fer la Luisa Vera.