Jocs de matemàtiques al Via Lliure

De taula

Avui al Via Lliure de RAC1 parlarem d’aquells jocs que ens fan utilitzar les matemàtiques d’una forma divertida. Així que explicarem:

  • Coyote, els jugadors són indis i cadascú porta una ploma al front amb un número. Cada jugador ha de fer estimacions sobre quant creuem que sumen totes les plomes.
  • El noranta-nou, un senzill joc que es pot jugar amb cartes on cal anar amb compte per no passar-se del número final.
  • Piko piko, un joc de daus de Reiner Knizia. En aquest cas els jugadors són gallines que han de combinar números per endrapar-se els cucs que hi ha sobre la taula. Un joc de risc i de càlcul.

 

 

Puces a les butxaques: Cartes sobre la taula

Per jugar, Webs


Puces a les butxaques és un dels blocs que podeu trobar dins del punt de trobada “Criatures” del diari “Ara” .

És un bloc amb l’objectiu d’explicar jocs que qualsevol família pugui jugar a casa seva, quan se’n van a passar uncap de setmana a fora, quan vénen els cosins, en festes d’aniversari, quan arriba l’estiu…

El va començar l’Oriol Ripoll i ara li ha passat el relleu al’Anna Castells. Els dos presenten jocs que els  donen voltes pel cap i per les butxaques com si fossin puces, preparats per sortir-ne fent un salt en qualsevol moment.

Us anirem referint alguns dels articles que es vagin publicant al bloc per a que pugueu gaudir-ne.

Avui, amb data de juny’10, un parell de jocs que es poden fer amb Cartes sobre la taula: l’Snif! i el Porc.

Intrigues a palau

Articles, De taula

Intrigo és un joc de taula editat per Asmodee on els participants viuen a un palau venecià des d’on intriguen per tal d’aconseguir el màxim de poder. El joc està adreçat a 3 o 4 jugadors (funciona molt bé tant amb un número de jugadors com amb l’altre) i la partida dura aproximadament uns 40 minuts.

La caixa és petita i per tant és ideal per portar a qualsevol lloc.

Si voleu podeu llegir més sobre el joc en aquest article que vaig escriure a l’ES de La Vanguardia.

Vuits i nous i cartes que no lliguen

De taula

Un any més, a Jocs al segon estem de festa. Avui és Sant JoCdi i, per celebrar-ho, hem preparat un joc que explica La veritable història de Sant JoCdi. El d’avui fa referència a una dita popular: vuits i nous i cartes que no lliguen, ja que es juga amb una baralla molt especial feta amb els 4 vuits, els 4 nous i una carta de cadascun dels altres números. I tot plegat amb una ambientació històrica: La llumanera de Nova York, una publicació que es va editar en aquella ciutat a finals del segle XIX.

Podeu trobar les instruccions en català aquí i en castellà aquí.

Bona diada!

 

Coloretto

De taula, Per jugar

 

Fa unes setmanes us parlava d’un joc que havia provat durant les vacances, el Keltis. Vaig quedar ” a deure’us” l’explicació de com es juga al Coloretto.

Realment em sorprèn no haver-ho fet abans, ja que aquest joc és un dels meus “top ten” quant a jocs es refereix! En tinc comprats de “nous per estrenar” per poder anar-los regalant als amics!

Nim amb cartes

Articles, De taula

Un cop un senyor bengalí en va parlar d’un joc amb 52 peces i més de mil jocs. Evidentment vaig obrir els ulls esperant una gran revelació… i era una baralla de cartes!

Segur que és per la seva simplicitat m’agraden molt els jocs inventats usant una baralla normal i corrent. Així que quan trobo algun joc que em sembla molt especial el deso i l’explico així que tinc una oportunitat.

L’idiota

De taula

L’idiota és un joc de cartes per 3, 4 o 5 jugadors ideal per una estoneta en una terrasseta, després de dinar i riure una bona estona. Per jugar-lo podeu usar una baralla de cartes de pòquer (que són 52 cartes, sense els comodins).

Es reparteixen nou cartes a cada jugador. Cadascun en deixa tres boca avall, tres boca amunt i tres a la mà (i que no les pugui veure cap altre).  La resta de cartes es deixa en una pila per anar robant. Abans de començar la partida cada jugador por canviar les cartes que té a la mà amb les que té boca amunt. Les cartes s’usen pel seu valor numèric, sense tenir en compte el seu coll. Hi ha dues cartes especials:

  • el dos és un comodí i es pot tirar sempre que es vulgui,
  • el deu és un comodí especial. Després de tirar-lo es retiren de la partida totes les cartes que hi ha al centre.

Es tria qui comença i tira una carta de les que té a la mà. El següent jugador ha de tirar una carta que tingui un número igual o superior a la que s’ha tirat. Si té vàries cartes d’un mateix número pot tirar-les totes juntes. Si no es pot tirar es roba una carta de la pila. Si la carta iguala o supera la darrera carta que hi ha a la taula el torn passa al següent jugador. Si no es queda amb totes les cartes que hi ha sobre la taula, passa el torn i el següent jugador tirarà una nova carta.

En el moment que sobre la taula hi ha seguides les quatre cartes del mateix número, es retiren del joc i es pot tornar a tirar segons la carta que ha quedat boca amunt al centre.

Quan algun jugador es queda sense cartes a les mans, jugarà amb les tres cartes que té boca amunt i tothom sabrà quines cartes té. Qui estigui en aquesta fase i no pugui tirar, agafarà una carta de la pila, si no pot tirar-la es quedarà amb totes les cartes i quan li toqui el torn de nou, tornarà a jugar amb les cartes que tingui a la mà.

En el moment en que algú ja no té cartes a la mà ni boca amunt, en el seu torn jugarà amb les que té boca avall. Per fer-ho girarà una de les tres cartes a l’atzar. Si no iguala o supera la del centre, es quedarà amb tota la pila (i tornarà a jugar amb les que té a la mà)

Guanya el primer que es queda sense cartes. La partida continua fins que només quedi un jugador, que s’apuntarà una I. Es juguen vàries rondes. Cada cop que algú perd s’afegeix una lletra fins que algú obté la paraula IDIOTA i és guardonat com el perdedor.

Nota idiota: per tal de tancar el cercle i fer una idiotada d’entrada, he traduït l’article que va sortir publicat a l’ES de La Vanguardia. Si voleu llegir l’original mireu ací. Ah! I la imatge correspon a la il·lustració que va fer la Luisa Vera.

Jocs de taula: Koi Koi

De taula

La primavera porta les primeres tardes de bon temps de l’any i hi ha un joc perfecte per aquests moments, doncs trobo que la temàtica d’aquest té molta relació amb l’entorn natural que ens envolta aquests dies. Sabeu quin és? No?

El Koi Koi és un joc japonès que es juga amb una hanafuda. Pertany a la familia dels jocs de pesca, es a dir, aquells jocs de cartes que consisteixen en emparellar una carta de la mà amb una carta de les expossades sobre la taula.

Al Japó té molts i molts seguidors però gràcies a la nous usos de la tecnologia com internet o les consoles, aquest joc, de mica en mica es va fent un lloc als repertoris de jugadors experimentals. I es que els jocs japonesos no sé que tenen… Per exemple, Nintendo DS té una versió de Koi Koi al repertori de 42 juegos de siempre.

Podreu jugar online al Koi Koi clicant aquí, i si em permeteu, amb una gràfica molt xula!!

Jocs de cartes ràpids

Articles, De taula

És molt difícil trobar bons jocs de cartes ràpids. Fa uns anys, mentre fèiem el Jugamón, em vaig trobar al mig d’un rodatge plujós dins una casa amb un nen amb crosses mentre els altres estaven fora ultimant detalls.

En una caixa vam trobar una baralla de cartes i vaig ensenyar-li a jugar un parell de ràpids. Com a casa em van explicar que tot s’aprofita, vaig reciclar aquesta experiència per escriure un article pel suplement ES de La Vanguardia on explico com s’hi juga.

Va, prometo que un dia d’aquests parlarem més sobre jocs ràpids de cartes. De totes formes, algú pot proposar-me algun?

Eleusis

Articles, De taula

Aquest joc va ser creat per Robert Abbot i publicat al seu llibre Diez juegos que no se parecen a nada. Del joc original hi podeu trobar una gran aplicació didàctica en aquest article del Ramon Grau (el podeu consultar aquí) sota el títol “Tener ideas y ponerlas a prueba.

I fa uns dies vaig escriure aquest article a l’ES de La Vanguardia. El podeu llegir aquí. Com sempre la imatge que acompanya aquesta entrada és de la Luisa Vera.