Gameetc

Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar

gameetcGameetc és un programa de ràdio sobre la cultura del joc que estem fent amb l’Stephane Cittadino, l’Héctor Fuster i el Francesc Ripoll.

Podeu escoltar-lo en directe els dimarts a les 17h a Ràdio Ciutat Vella, complementar-ho amb els continguts que es van penjant al compte de Twitter o al canal d’Ivoox o d’Itunes.

En el darrer programa hem parlat de “jocs per anar a cagar” i els jocs que han aparegut són:

Tot el que sé d’educació, ho vaig aprendre jugant

Per llegir, mirar i escoltar

Fa uns quants mesos vaig donar una conferència sobre la relació entre el joc i l’educació en el marc dels Education Talks de la Universitat Abat Oliva. El meu punt de partida va ser aquest text de Robert Fulghum, i a partir d’aquí vaig voler analitzar com el que havia après jugant es podia aplicar en el moment de crear una classe.

Actualització de jocs al Via lliure de Rac1

Per jugar

Loony Quest
El darrer trimestre han sortit al mercat força jocs amb molta qualitat i d’altres que ja tenen uns dies estan d’actualitat. Avui al Via Lliure hem triat els més interessants pensant que puguin jugar-los una família o un grup d’amics no especialment jugadors.

Loony Quest,distribuït per Asmodee, un excel·lent joc on cal dibuixar, però on no cal saber dibuixar. Un joc del que es poden treure bones idees sobre com es crea un joc.

Mercurio, l’editorial que publica Speed cups actualment està fent un concurs de creació de noves cartes. Un joc trepidant per a tota la família amb una mecànica interessant.

Game wizard és un joc de plataformes però que té una aplicació molt interessant: el jugador pot fer-se les seves pròpies pantalles o bé dibuixant-les al mòbil o bé sobre un paper i escannejant-les al telèfon.

Blitz és un joc de colla on cal ser molt ràpid per dir un exemple de la categoria que està descrita a la carta d’un adversari. Un bon joc per riure una estona.

Enigmas absurdos, editat per Edge, és un joc d’enveninar enigmes molt estranys. Hi ha diferents propostes de joc i pot convertir-se en un joc per passar tota una tarda en colla dient bestieses que seran recordades durant molt de temps.

Final kick és un videojoc per mòbil de Ivanovich games on els jugadors han de ser molt bons tirant penaltis. L’experiència de joc millora si els dos adversaris es troben a la mateixa sala.

seven wonders - 17 febrer - El Born

Seven Wonders al Born Centre Cultural

Coses que passen, Per jugar

Al triquet de jocs de En Born Centre Cultural presentem jocs vinculats amb la història. Durant aquest trimestre estem presentant jocs que tenen alguna vinculació amb la història i en aquesta ocasió jugarem a Seven Wonders i parlarem de jocs on cal construir un món.

Seven Wonders és un joc d’Antoine Bauzá, editat al nostre país per Asmodee i on hi ha un bon equilibri entre estratègia i dificultat. Podeu llegir la ressenya que hi vaig fer a suplement Estils de vida de La Vanguardia.

Per tal de preveure el nombre de jocs que necessitem, ens feu un favor si podeu confirmar la vostra assistència en aquest esdeveniment de Facebook.

  • Lloc: El 300 del Born Centre Cultural
  • Horari: 19 – 20:30h
  • Entrada gratuïta
Budapest-MindQuest-Escape-Game-OrigoHu

Habitacions d’escapament al Via Lliure de Rac1

Per jugar

Al Via Lliure de Rac1 avui parlarem d’habitacions d’escapament amb en Pol Cors i en Quim Clavell de Parapark.També parlarem de:

  • Els tipus de jugadors dins una habitació d’escapament:

Si us interessa el tema també podeu veure:

  • Totes les habitacions a Barcelona en aquest article de la revista Time out.
  • Tot el llistat del grup de Hemos salido, un col·lectiu que fa cròniques de les seves aventures a habitacions d’escapament.
  • Dues cròniques de visites a habitacions d’escapament de Barcelona, Madrid i València.
Moritz 300 del Born Logos Set13 25 (2)

Pregunta a un autor: Kevin Cerdà a El Born CC

Coses que passen

Imagina que tens davant teu a un creador de jocs i que pots preguntar-li tot el que et passi pel cap. Segur que t’agradaria saber d’on treu les idees, o com sap que una idea és una bona idea, o…

Doncs estàs de sort! El proper dimarts 24 de febrer tindrem a El Born CC a Kevin Cerdà el dissenyador de Nihilumbra, un videojoc que ha estat reconegut internacionalment.

Si tens alguna pregunta per fer-li, escriu-la com a comentari aquí sota o en aquest esdeveniment de facebook. Farem una tria de totes les que hagin arribat i prepararem aquesta xerrada en format entrevista.

I al final, explicarem un fet de la història dels jocs que té molt a veure amb la feina del Kevin. T’hi apuntes?

Dades tècniques:

7-feb-2015

Escapa del pueblo de los hombres lobo. Una mirada crítica

Per jugar

Dissabte passat vaig anar a la botiga Kaburi a jugar a Escapa del pueblo de los hombres lobo. Es tracta d’un joc d’enigmes (el mostren com un joc d’escapament… però no has d’escapar de res) ambientat en un poble atacat pels homes llop. La dinàmica és la clàssica i amb uns enigmes variats, alguns més fàcils i d’altres més complicats. Malgrat que podia ser una bona experiència vaig sortir amb un mal gust de boca.

Li he estat donant moltes voltes. I ho he fet com a jugador i com a creador. I he entès què em grinyolava quan he analitzat la narrativa, la història que se’ns explica.

Quan es planteja un joc d’aquest estil hi ha dos punts de partida: o bé el faig tan difícil que ningú ho aconseguirà o el crearé amb diferents velocitats per tal que tothom pugui superar-se i entendre-ho.

Si es fa molt difícil, qui l’aconsegueixi tindrà un prestigi i ho explicarà posteriorment. I qui no l’aconsegueixi també ho explicarà mostrant fins on ha pogut arribar (de fet, en aquest plantejament podríem trobar alguns dels 42 fonaments de la diversió de Radoff).

Ai! Però hi ha dos maneres de fer-ho difícil: fent uns enigmes realment difícils de resoldre o no donant gaire informació per tal que el jugador se senti perdut i hagi de pensar molt bé què cal fer. I Escapa del pueblo de los hombres lobo està en aquest segon bloc.

La dificultat no està en els enigmes, està en que no entens què has de fer i, per aquest motiu, en molts moments et trobes totalment perdut, sense entendre què se’t demana i no tens cap element que et permeti veure cap a on has de dirigir la mirada. I això arriba a un punt que no saps si has resolt o no el joc i ho has de preguntar als dinamitzadors.

En el centre d’un joc sempre hi ha d’haver el jugador. En un joc d’escapament clàssic (els de les habitacions, ja sigui físic o virtual) hi ha d’haver un objectiu molt ben definit: per exemple obrir la porta abans de que passin X minuts. I cada puzle hauria de ser igual: sé que necessito una paraula, una clau, un número, una combinació…

I aquest objectiu pot estar ben definit des del principi o explicat a trossos al llarg dels elements de joc que s’hi va trobant. Però la prova del cotó hauria de ser que, amb tots aquests elements es pot reconstruir la història. Dit d’altra forma, que com en un problema de matemàtiques escolar “l’enunciat et diu què has de fer”.

Vist des d’aquest punt de vista “Escapa…” no és un bon joc. La narrativa és confusa, més pensada des del punt de vista del creador que des del del jugador. Així que mentre estan explicant com es resolia, només pensava “i com hauria pogut deduir que havia d’aconseguir això?”.

Quan vam estar creant La ciutat amagada a El Born CC, sempre vaig tenir una idea al cap: que el jugador tingui tots els elements per seguir la història. I ho vam resoldre amb tres nivells:

  • la història s’explica en tres blocs. Al final de cada bloc es resolen els enigmes i es torna a posar en context tot el que s’està explicant.
  • a l’inici de cada bloc s’explica clarament què ha d’aconseguir, dit d’altra forma: quan sabrà que ha resolt l’enigma que es planteja.
  • el jugador disposa de dues ajudes que poden consultar lliurement. La primera dóna una pista de com es resolen els puzles, la segona diu exactament com resoldre’ls.

Després vam buscar els puzles. No els vam fer molt complicats, pensats perquè un percentatge molt alt dels jugadors tinguin èxit.Perquè l’important és que l’experiència del jugador sigui gratificant.

Ara, hi va haver un grup que va arribar al final. Tinc pendent parlar amb ells, conec algun dels seus membres, per entendre com ho van viure. Potser llavors canviaré la meva percepció.

vgpsych1

Aprendre dels videojocs a el Via lliure de Rac1

Coses que passen, Per jugar, Per llegir, mirar i escoltar, Per visitar

Avui al Via Lliure de Rac1 parlem de videojocs des d’una perspectiva psicològica amb l’Hèctor Fuster. Per poder saber-ne més recomanem:

 

banner-verbalia2

Parlant de jocs a can Verbalia

Per llegir, mirar i escoltar

L’Oriol Solé escriu una entrevista setmanal a Verbalia, a una secció nomenada “Entrevistes en joc”. Cada entrevista és la mirada sobre els jocs d’un personatge diferent. La tria és molt acurada, hi ha personatges de tota mena, molts d’ells no estan vinculats directament amb la indústria dels jocs, però tots tenen un denominador comú: són jugadors.

L’Oriol té ànima de periodista. Es nota en les preguntes que fa. Escolta amb interés el que acabes de dir, i quan repregunta veus que busca alguna cosa. Però a les entrevistes en joc no hi ha només paraules. La mirada atenta de l’Adrià Calvo, el fotògraf, completa el quadre i permet fer-se una idea del to de l’entrevistat.

Aquesta setmana vam conversar de tot en aquesta entrevista. Un cop l’hagueu llegit, no us perdeu la resta. La suma de tota la llista de convidats, de preguntes i de formes d’apropar-se al món del joc dóna com a resultat una mirada caleidoscòpica que val molt la pena.