Actualització de jocs al Via lliure de Rac1

Per jugar

Loony Quest
El darrer trimestre han sortit al mercat força jocs amb molta qualitat i d’altres que ja tenen uns dies estan d’actualitat. Avui al Via Lliure hem triat els més interessants pensant que puguin jugar-los una família o un grup d’amics no especialment jugadors.

Loony Quest,distribuït per Asmodee, un excel·lent joc on cal dibuixar, però on no cal saber dibuixar. Un joc del que es poden treure bones idees sobre com es crea un joc.

Mercurio, l’editorial que publica Speed cups actualment està fent un concurs de creació de noves cartes. Un joc trepidant per a tota la família amb una mecànica interessant.

Game wizard és un joc de plataformes però que té una aplicació molt interessant: el jugador pot fer-se les seves pròpies pantalles o bé dibuixant-les al mòbil o bé sobre un paper i escannejant-les al telèfon.

Blitz és un joc de colla on cal ser molt ràpid per dir un exemple de la categoria que està descrita a la carta d’un adversari. Un bon joc per riure una estona.

Enigmas absurdos, editat per Edge, és un joc d’enveninar enigmes molt estranys. Hi ha diferents propostes de joc i pot convertir-se en un joc per passar tota una tarda en colla dient bestieses que seran recordades durant molt de temps.

Final kick és un videojoc per mòbil de Ivanovich games on els jugadors han de ser molt bons tirant penaltis. L’experiència de joc millora si els dos adversaris es troben a la mateixa sala.

seven wonders - 17 febrer - El Born

Seven Wonders al Born Centre Cultural

Coses que passen, Per jugar

Al triquet de jocs de En Born Centre Cultural presentem jocs vinculats amb la història. Durant aquest trimestre estem presentant jocs que tenen alguna vinculació amb la història i en aquesta ocasió jugarem a Seven Wonders i parlarem de jocs on cal construir un món.

Seven Wonders és un joc d’Antoine Bauzá, editat al nostre país per Asmodee i on hi ha un bon equilibri entre estratègia i dificultat. Podeu llegir la ressenya que hi vaig fer a suplement Estils de vida de La Vanguardia.

Per tal de preveure el nombre de jocs que necessitem, ens feu un favor si podeu confirmar la vostra assistència en aquest esdeveniment de Facebook.

  • Lloc: El 300 del Born Centre Cultural
  • Horari: 19 – 20:30h
  • Entrada gratuïta
Budapest-MindQuest-Escape-Game-OrigoHu

Habitacions d’escapament al Via Lliure de Rac1

Per jugar

Al Via Lliure de Rac1 avui parlarem d’habitacions d’escapament amb en Pol Cors i en Quim Clavell de Parapark.També parlarem de:

  • Els tipus de jugadors dins una habitació d’escapament:

Si us interessa el tema també podeu veure:

  • Totes les habitacions a Barcelona en aquest article de la revista Time out.
  • Tot el llistat del grup de Hemos salido, un col·lectiu que fa cròniques de les seves aventures a habitacions d’escapament.
  • Dues cròniques de visites a habitacions d’escapament de Barcelona, Madrid i València.
7-feb-2015

Escapa del pueblo de los hombres lobo. Una mirada crítica

Per jugar

Dissabte passat vaig anar a la botiga Kaburi a jugar a Escapa del pueblo de los hombres lobo. Es tracta d’un joc d’enigmes (el mostren com un joc d’escapament… però no has d’escapar de res) ambientat en un poble atacat pels homes llop. La dinàmica és la clàssica i amb uns enigmes variats, alguns més fàcils i d’altres més complicats. Malgrat que podia ser una bona experiència vaig sortir amb un mal gust de boca.

Li he estat donant moltes voltes. I ho he fet com a jugador i com a creador. I he entès què em grinyolava quan he analitzat la narrativa, la història que se’ns explica.

Quan es planteja un joc d’aquest estil hi ha dos punts de partida: o bé el faig tan difícil que ningú ho aconseguirà o el crearé amb diferents velocitats per tal que tothom pugui superar-se i entendre-ho.

Si es fa molt difícil, qui l’aconsegueixi tindrà un prestigi i ho explicarà posteriorment. I qui no l’aconsegueixi també ho explicarà mostrant fins on ha pogut arribar (de fet, en aquest plantejament podríem trobar alguns dels 42 fonaments de la diversió de Radoff).

Ai! Però hi ha dos maneres de fer-ho difícil: fent uns enigmes realment difícils de resoldre o no donant gaire informació per tal que el jugador se senti perdut i hagi de pensar molt bé què cal fer. I Escapa del pueblo de los hombres lobo està en aquest segon bloc.

La dificultat no està en els enigmes, està en que no entens què has de fer i, per aquest motiu, en molts moments et trobes totalment perdut, sense entendre què se’t demana i no tens cap element que et permeti veure cap a on has de dirigir la mirada. I això arriba a un punt que no saps si has resolt o no el joc i ho has de preguntar als dinamitzadors.

En el centre d’un joc sempre hi ha d’haver el jugador. En un joc d’escapament clàssic (els de les habitacions, ja sigui físic o virtual) hi ha d’haver un objectiu molt ben definit: per exemple obrir la porta abans de que passin X minuts. I cada puzle hauria de ser igual: sé que necessito una paraula, una clau, un número, una combinació…

I aquest objectiu pot estar ben definit des del principi o explicat a trossos al llarg dels elements de joc que s’hi va trobant. Però la prova del cotó hauria de ser que, amb tots aquests elements es pot reconstruir la història. Dit d’altra forma, que com en un problema de matemàtiques escolar “l’enunciat et diu què has de fer”.

Vist des d’aquest punt de vista “Escapa…” no és un bon joc. La narrativa és confusa, més pensada des del punt de vista del creador que des del del jugador. Així que mentre estan explicant com es resolia, només pensava “i com hauria pogut deduir que havia d’aconseguir això?”.

Quan vam estar creant La ciutat amagada a El Born CC, sempre vaig tenir una idea al cap: que el jugador tingui tots els elements per seguir la història. I ho vam resoldre amb tres nivells:

  • la història s’explica en tres blocs. Al final de cada bloc es resolen els enigmes i es torna a posar en context tot el que s’està explicant.
  • a l’inici de cada bloc s’explica clarament què ha d’aconseguir, dit d’altra forma: quan sabrà que ha resolt l’enigma que es planteja.
  • el jugador disposa de dues ajudes que poden consultar lliurement. La primera dóna una pista de com es resolen els puzles, la segona diu exactament com resoldre’ls.

Després vam buscar els puzles. No els vam fer molt complicats, pensats perquè un percentatge molt alt dels jugadors tinguin èxit.Perquè l’important és que l’experiència del jugador sigui gratificant.

Ara, hi va haver un grup que va arribar al final. Tinc pendent parlar amb ells, conec algun dels seus membres, per entendre com ho van viure. Potser llavors canviaré la meva percepció.

vgpsych1

Aprendre dels videojocs a el Via lliure de Rac1

Coses que passen, Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Avui al Via Lliure de Rac1 parlem de videojocs des d’una perspectiva psicològica amb l’Hèctor Fuster. Per poder saber-ne més recomanem:

 

Colt express

Colt express o l’art de la immersió

Per jugar, Per llegir i mirar

Un dels valors més preuats (i més difícils de trobar) en un joc és la immersió, la capacitat d’aconseguir que el jugador senti que viu en primera persona la història que s’està narrant. Per aconseguir-ho el seu creador ha de tenir molt clar quina dinàmica vol que visquin els jugadors i generar una narrativa i una sèrie de mecàniques orientades a aconseguir-ho.

Colt Express, editat per Ludonaute distribuït al nostre país per Asmodee, va néixer amb la intenció d’aconseguir aquesta immersió. El seu autor, en Christophe Raimbault, va estar-hi treballant en els seus estudis de ludotecari i va plasmar perfectament la seva idea en un joc que encara que és fàcil d’aprendre, permet una profunditat estratètica, i que conté una mecànica molt interessant.

Aquest és un dels millors jocs que he provat en el darrer any. Vaig escriure un article al suplement Estils de vida de La Vanguardia que podeu llegir aquí en català i aquí en espanyol.

Nota: La imatge està extreta de l’article i està feta per la Luisa Vera que, com sempre, capta amb el seu estil particular l’esperit del joc.

Jocs de taula per a petits presentats al Via lliure de Rac1

Per jugar

Avui al Via lliure presentarem un llistat de jocs de taula per a petits. Els hem dividit en tres blocs:

Per a menors de 5 anys

Per a majors de 5 anys

  • Frozen, un joc de recorregut amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada
  • Vampir Mau-mau, un joc de cartes molt similar a l’uno però amb temàtica de vampirs.
  • Escala encantada, un joc de recorregut, memòria i molts embolics.
  • Invizimals, desafío x-tractor, un joc de recorregut i combats amb la possibilitat d’enriquir-ho amb realitat augmentada.

Per a tota la família

El gran libro de los juegos

El gran libro de los juegos para toda la familia

Per jugar, Per llegir i mirar

Ja el tenim aquí. Acaba de sortir al mercat un llibre que hem escrit a quatre mans amb l’Àngels Navarro. Quan vam començar a plantejar-lo, ara ja fa una pila d’anys, teníem clar  que volíem acomplir tres objectius: que fos un llibre per a tothom per tal que hi puguin jugar grans i grans i petits plegats, que es pugui jugar amb elements que tenim a casa habitualment i que hagi una gran quantitat de jocs originals, que no havien aparegut publicats anteriorment en castellà en un mateix llibre.

El resultat és un llibre de més de 200 planes, amb un munt de jocs de tot tipus, per jugar dins i fora, amb amics o en parella. Són jocs adults, d’estratègia, de riure o de passar bones estones i en cap cas s’infantilitza els jugadors. La majoria de les mecàniques són simples i, per tant, hi a la majoria de jocs s’hi poden afegir nens a partir de 7 o 8 anys.

A la plana web de l’editorial teniu algunes planes (veureu l’índex i un tros del primer capítol, dedicat als jocs de taula).

Ja direu què us sembla!

El-videojuego-Spirits-of-Sprin_54417387115_54028874188_960_639

Spirits of spring: una reflexió sobre l’assetjament

Per jugar, Per llegir i mirar

Fa uns dies vaig publicar aquest article al suplement Estils de vida sobre Spirits of spring, un dels videojocs que més m’ha interessat en els darrers mesos. I em sembla interessant per dos motius: per la capacitat d’immersió i empatia cap el seu protagonista, i per la temàtica que vincula directament amb un treball sobre l’assetjament.

El director creatiu d’aquest videojoc ha estat Ruben Farrús. L’Albert Garcia parla amb ell en aquest article de La Vanguardia. En Pau Nin també ha fet la seva visió particular.

El joc de moment només es pot trobar per IOS. Esperem que en breu aparegui també en altres plataformes i sistemes operatius. Val la pena.

 

carat1

Jocs retro al Via lliure de Rac1

Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Aprofitant la celebració del RetroBarcelona i la participació del Juan Delcán, al Via lliure vam parlar de La abadía del crimen i de jocs retro. Vam tenir el Juan Delcán per telèfon i a l’Alex Guevara, professor d’història dels videojocs a Enti, el grau de videojocs de la UB.

Podeu escoltar l’audio del programa, visitar la tria dels videojocs que es van citar i veure la conferència del Juan Delcán al RetroBarcelona.

La arena de Tash-Kalar

Per jugar, Per llegir i mirar
LVG20141122029CES

La arena de Tash-Kalar amb una imatge de la Luisa Vera

Tash-Kalar, és un joc d’estratègia creat per Vlaada Chvátil i editat al nostre país per Zacatrus. A més de la seva originalitat en el plantejament, destaca que l’explicació del joc és a la mateixa primera partida. Al suplement Estils de vida de La Vanguardia hi vaig fer la meva anàlisi.

Alquerc a Barcelona

Per jugar, Per llegir i mirar, Per visitar

Alquerc del Born Centre Cultural. Imatge extreta de nuvol.com

Al triquet del Born Centre Cultural vam jugar a l’alquerc. Al jaciment s’hi pot veure un tauler gravat a la pedra, però hi ha vestigis d’aquest joc a diferents indrets de la ciutat. En aquesta entrada es pot resseguir la història de l’alquerc a Barcelona.