Interactivitat a Bandersnatch?

General

El passat divendres 28 havia un moviment a les xarxes: s’estrenava Bandersnatch, el darrer episodi de Black Mirror. Com ja sabreu una de les grans banderes d’aquest títol era que era interactiu i que l’espectador podria decidir com volia fer avançar la pel·lícula.

Després d’acabar el capítol em vaig sentir totalment enganyat. No era el primer cop que Netflix havia fet una cosa així (fa un temps va treure un gat amb botes sota el mateix concepte) però el problema anava molt més a l’arrel: al concepte d’interactivitat que s’hi amaga sota aquest episodi. I el que és pitjor, que pot arribar a crear un estàndard, triar la pròpia aventura a l’estil Bandersnatch.

Trailer oficial

No entraré si m’ha agradat o no. No interessa (crec que ni a mi) el que pensi sobre el capítol. Vull analitzar per què la narrativa interactiva ha de fer unes passes més endavant si realment vol aconseguir el seu propòsit.

Fonaments d’una interacció

Una experiència interactiva, sigui la que sigui, hauria de fer-se responent a una pregunta inicial: per quin motiu volem que sigui interactiva? Segur que hi podria haver moltes respostes, però a mi se m’acut: perquè l’usuari tingui la sensació que és el protagonista del que acaba de viure. Això pot aplicar-se a qualsevol situació interativa: un llibre, una obra de teatre, un joc.

Una de les coses que els meus alumnes de creació de jocs senten fins a avorrir-se és que hi ha dues coses importants en una experiència on l’usuari és el centre:

  • ha de poder prendre decisions interessants, o dit d’una altra forma, ha de tenir on triar i amb criteri (val la pena revisar el vídeo de Sid Meier quan parla de decisions interessants per tal d’aprofundir sobre aquest tema)
  • ha de poder-se sentir intel·ligent ja que veu que el resultat de la seva tria és prou rellevant per al seguiment de la història. En el nostre cas la conseqüència hauria de veure’s a curt termini o bé aparèixer més endavant però amb bones referències al moment de la tria.

I si l’experiència és en grup, hi ha un altre factor:

  • ha de poder permetre converses entre els usuaris. I aquestes converses han de produir-se sobre el tema i amb les criteris i les possibles conseqüències de les seves eleccions en el centre.

El món del videojoc ens ha donat una gran quantitat de possibilitats on això no passa. Des d’eleccions que no tries amb base a cap criteri a eleccions on no hi ha cap conseqüència que hagi valgut la pena. Fa uns quants anys vam estar analitzant amb uns alumnes la interactivitat de Lifeline, un joc per mòbil on havies d’acompanyar a un astronauta que s’havia quedat atrapat a un planeta, i 80 Days, la reversió de la Volta al món de Jules Verne. En tots dos casos el problema era el mateix: podies triar a cegues en la majoria dels casos perquè no tenies cap informació que permetís elaborar una teoria i un discurs sobre la idoneïtat d’una tria per sobre d’una altra.

Aquest fet va canviar amb dos jocs. A Her Story el jugador ja no ha de triar entre respostes, sinó que tria paraules en un cercador per tal de desbloquejar fragments de la història que li permetrien entendre què havia passat. I en un plànol més proper al visionat d’una pel·lícula, tenim Hidden Agenda, un joc on es mira una pel·lícula i els jugadors reben informació al mòbil sobre els personatges i permet fer una tria amb més criteri.

I què passa a Black Mirror? La primera tria que apareix em va deixar bocabadat: Suggar Puffs o Frosties? La segona va ser: Thompson Twins o Now 2? Així que vaig quedar bocabadat: de debó m’estas fent triar sense saber per què trio? Per què he de triar un sobre un altre? Quin conseqüència tindria cadascun? Per què no ho han amb una ruleta?

El pitjor de tot és que la tria no té cap conseqüència real o si la té, l’espectador no té la sensació que hagi canviat res. I aquí hi ha un altre element que hem après de molts videojocs, la frase: “la teva tria tindrà conseqüències en el futur”.
I després arribes a la tria si vols desenvolupar el joc per tu sol o amb un equip. Si tries amb equip, el jocs resulta lamentable i es torna a començar. Per tant ja no et trobes davant d’un tria la teva aventura, sinó encerta la teva aventura. En aquest punt vaig recordar quan Raph Koster analitza Gone Home: és com girar una carta fins que trobes l’adequada.

No hi ha programari per poder anar més enllà

En una conversa a través de Twitter, el creador de videojocs i professor de Game Design Oriol Boira va comentar que el problema era de la tecnologia que tens darrere per poder triar. És cert, no és el mateix jugar amb una Smart TV (de darrera generació, per cert, si té uns quants anys no pots fer cap elecció) que amb el software d’un videojoc per PC o consola.

Per podrien haver hagut alternatives. Per exemple: què implica cadascuna de les eleccions? I explico a l’espectador que menjar cereals Suggar Puffs et fa viure la vida més intensament que Frosties? I si dono més temps per triar per tal d’afavorir les converses? Això no necessita cap programari especial, res diferent al que ja tenim ara, però impactaria en dues dels tres paràmetres bàsics d’una bona interacció: tria amb critreri i permetre converses.

I anem al tercer dels paràmetres: fer evident que les teves tries han tingut alguna conseqüència. Per fer-ho no ens cal molta cosa, només que el guió de la pel·lícula mostrès la vinculació directa entre tria i conseqüència.

Una mirada al mapa de les interaccions

A les poques hores de publicar-se el capítol ja hi ha diferents mapes de totes les interaccions possibles. No sé si és el definitiu, però pel que he pogut comprovar amb el capítol al davant, s’aproxima bastant al que hauria de ser.

Arbre de decisions de Bandersnatch creat per Alpine, un usuari de Reddit

La imatge és prou reveladora: la tria no només té poc pes sinó en molts casos no té cap conseqüència o en d’altres entres en un rull que t’obliga a fer una acció (a casa  vam haver de triar llençar te sobre l’ordinador després d’haver-ho preguntat uns quants cops). I el curiós és que hi ha molts finals possibles.

Fa uns quants anys en una conversa amb en Pak Gallego sobre l’equilibri en els jocs (és a dir la sensació que sempre pots fer alguna cosa mentre estàs jugant i no et trobes atrapat o has perdut directament) em va dir: l’esforç no cal posar-ho només en que un joc estigui equilibrat, sinó en fer que el jugador tingui aquesta percepció.

Així que mirant l’arbre de decisions, no només es tracta de que hagi molts finals possibles, sinó de fer-te veure que hi ha moltes opcions que has deixat de banda. A Detroit, un videojoc amb un gran arbre de decisions, al final de cada capítol els jugadors reben una imatge amb les decisions que han pres i veuen en un format ocult tot allò que no s’ha deixat de banda.

Quan els jugadors de Detroit acaben un capítol poden veure un arbre amb les decisions que han pres i totes les opcions que no han triat (que es veuen enfosquides, per tal de permetre i afavorir la rejugabilitat)

Les picades d’ullet

No voldria acabar sense fer una referència a les picades d’ullet de l’episodi a altres capítols de la sèrie. Em sorprèn haver llegit referències a la genialitat d’aquesta fórmula. Evidentment és curiós que hi apareguin. L’espectador “fan” de la sèrie ho agraeix i ho troba simpàtic.

Aquesta setmana hem estat treballant sobre el contingut ocult que hi haurà a Unmemory. No puc avançar gaire, però hi haurà ous de pasqua (on caldrà fer una interacció) i que donarà més informació sobre els personatges, contingut ocult que pemetrà reptar al lector i picades d’ullet que permeten donar gruix al món. Dit d’una altra forma, tot el contingut ocult ha estat dissenyat per donar sentit a l’univers de la partida.

En la conversa sobre aquest tema, la Marta Masip em va citar Night Springs del joc Alan Wake uns videos molt interessants que permeten donar gruix sentit al món. També ho hem vist a sèrie com How I met your mother o The Big Bang Theory amb vídeos i planes web sobre el seu món.

Crec que les picades d’ullet podrien anar més enllà. I si Jerome F. Davies tingués una entrada a la wikipedia? I si hagués planes web sobre un libre nomenat Bandersnatch i que no pogués comprar perquè està descatalogat? I si trobéssim un video a Youtube amb una notícia antiga sobre la secció de videojocs? I si hagués un video on s’explica que Bandersnatch era un videojoc antic que va agafar el seu nom del poema Jabberwocky de Lewis Carroll i que va donar nom a un Final Boss de Final Fantasy? Són accions petites, però que ajuden a donar sentit a l’univers on volem que l’espectador visqui.

En resum

Em preocupa que Bandersnatch acabi sent un estàndard. Amb una mirada interactiva em sembla una oportunitat perduda. Confio que més enllà del fenomen fan que venera sense analitzar, puguem trobar una nova fórmula que begui d’aquesta i que superi totes les errades. Dit d’altra forma, que puguem dir; “és com Bandersnatch però triant de debó”.


Llista de jocs de taula presentats a El món a Rac1

General

Avui a El món a Rac1 hem parlat de jocs de taula (i videojocs). Aquí podeu consultar la llista dels jocs de taula que hem citat:

Aquesta llista es complementa amb aquesta altra on hi són tots els que hem anat presentant al Via Lliure durant els darrers mesos.

Bonus track: aquest és el joc de Frozen que hem comentat, on la realitat augmentada hi pot jugar un paper important.

L’audio de l’entrevista:

 

Treballar en equip és un joc?

General, On anar

Curs treball en equip a l'INEFC BarcelonaAvui us proposem descobrir què és el treball en equip. Es pot desenvolupar jugant? Podem descobrir com som nosaltres en relació al treball en equip a través de dinàmiques lúdiques? Veniu a descobrir-ho als Cursos de Formació continuada de l’INEFC de Barcelona.

Al curs descobrirem  si sabem treballar en equip, si a la feina ho fem o “ens sembla que ho fem”, si a casa i amb la família també. Es proposaran dinàmiques i propostes lúdiques per descobrir-ho i veurem quines són les accions i bones pràctiques que podem fer per desenvolupar la competència del treball en equip amb nosaltres mateixos, amb els nostres alumnes o amb aquells que treballen amb nosaltres.

Què, ens hi veurem? 

Avui al Via Lliure de RAC1: Modern Art

General

modern artAvui al programa El Via Lliure presentarem i jugarem (una miniversió radiofònica) a Modern Art, un joc de Reiner Knizia del 1992 i que encara continua present al mercat (un senyal de la seva qualitat).

Es tracta d’un joc de subhastes d’obres d’art on els jugadors han d’intentar comprar el màxim nombre de les obres d’art més valorades.Hi poden participar de 3 a 5 jugadors i una partida dura uns 45′ i com la mecànica és senzilla els jugadors no experimentats entre fàcilment a la partida.

Si en voleu saber més, podeu trobar :

També podeu veure unes instruccions amb vídeo de com s’hi juga:

 

Qui es mereix un joc?

General

Hi ha persones que són notícia perquè han desenvolupat un projecte cultural o social, perquè han fet un descobriment o perquè tenen una trajectòria que els han fet destacar de la resta. Des d’aquesta secció volem premiar-los de manera especial per la seva feina. I el nostre premi serà… un joc!

Cada cop presentarem un parell de persones i disposareu d’informació complementària per triar amb arguments. Al final de la secció anunciarem a qui enviarem el joc.

El joc d’avui, Modern Art, està relacionat amb l’art modern i per això els dos candidats tenen una relació molt estreta amb aquest món:

Víctor Fernández Clares i Martí Andiñach2CANDIDAT 1: Víctor Fernández Clares i Martí Andiñach, periodista i fotògraf responsables d’Amor a l’art, un espai de fotorreportatges a persones que estan vinculades a l’art. I com ells diuen, són fotorreportatges perquè és resultat és un compendi on la fotografia i el relat reflecteixen l’ànima dels artistes.

Enllaços per saber-ne més:

 

Entrevista amb el gaCANDIDAT 2: El president de la associació de galeristes d’art contemporani Art Barcelona, Joan Anton Maragall, perquè han creat un circuit d’art contemporani a Barcelona que uneix a 25 galeries i 11 espais museístics i d’exposició de la ciutat. El seu objectiu és apropar l’art al públic fent visible l’art contemporani i instal·lant un màstil de 2,53 metres d’altura davant dels lloc que formen part del circuit.

Enllaços per saber-ne més:

Procedència de les fotografies:

Els guanyadors del joc d’en Roc

General, Notícies

El passat 2 de gener es van resoldre al centre de Barcelona del Consorci de Normalització Lingüística els guanyadors del concurs El joc d’en Roc, que ha acompanyat la campanya I tu, jugues en català?

Els guanyadors van ser:

  • Itinerari 1: Alícia Balaguer Pérez
  • Itinerari 2: Blau
  • Itinerari 3: Ruth
  • Itinerari 4: Maria Gil Tortosa
  • Itinerari 5: Jordina Alonso Gil

Els guanyadors van poder recollir els seus premis els dies 3 i 4 de gener. Al web del consorci podeu llegir més informació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Els premis van estar cedits per diferents empreses fabricants de jocs i joguines en català: Modulmax, Luditoys, Can Cels, Abacus, Devir i Catimperium.

foto

Jocs picants al Via Lliure

General

Avui al Via lliure de RAC1 parlarem de jocs picants per fer en parella o en grup. Els sis jocs que explicarem són:

  • Una pila (per una colla). Un jugador seu a una cadira amb els ulls embenats. Un dels altres jugadors se li seu a sobre (es pot fer a sorts, amb paperets). El jugador que està assegut ha d’endevinar de qui es tracta. Així que abans de començar a jugar, caldrà pactar què es pot fer i què no: es pot tocar? ensumar?  Si encerta el nom de la persona, el que s’ha assegut és el proper que para; si no encerta, la persona nomenada s’asseu a sobre. La partida s’acaba quan bé quan el que és sota acaba esclafat o bé quan encerta el nom de qui té a la fada.
  • Troba la X (en parella). Un dels membres de la parella es marca una X a una part del cos amb algun element que faci olor (una crema de llavis amb olor). L’altre s’embena els ulls i ha de trobar la creu seguint només el seu olfacte.
  • Bossetes (en parella). Es preparen 2 bossetes: una amb parts del cos i l’altre amb molts papers on hi ha només una d’aquestes tres paraules: llepar, mossegar i petó (o la que vulguin). El joc es pot fer sol o com a resultat d’una altra cosa (una penyora per un altre joc amb una baralla de cartes o uns daus, per exemple).
  • Desitjos (en parella). Un dels jugadors es pensa un desig i l’escriu amb el dit a l’esquena de la seva parella. La parella es gira i ha de fer el que creu que li ha demanat. Si ho encerta poden canviar, si no, tornen a començar. Si després de tres intents no ho ha descobert, es canvien els papers.
  • Mà esquerra (en grup o en parella). Es fan dos grups. Un dels grups s’embena els ulls i seu amb la mà boca amunt. Cadascú dels altres membres del grup aproparan una part del seu cos a la mà esquerra. El jugador amb els ulls embenats haurà de dir en veu alta quina part del cos és. Cada encert val un punt. Després es canvien els papers.
  • Si o no? (en grup o en parella). Un jugador s’embena els ulls. Un altre li senyala una part del cos i li pregunta “aquí?” i ell respon sí o no. Si respon “no” se li formula la pregunta senyalant una altra part del cos fins que digui que sí. La segona pregunta és “aquests?” i s’ensenya un nombre de dits determinat. La mecànica és la mateixa que amb l’anterior pregunta.Si és en grup la tercera pregunta és “amb aquest?”, i es segueix la mateixa mecànica. La persona escollida haurà de fer el nombre de petons indicats a la segona pregunta i a la part del cos que s’ha dit a la primera. Si es fa en parella es pregunta “això?” i s’indica si és un fa un petó, es llepa, es mossega, s’agafa… o el que es vulgui fer.

 

10 jocs del Via Lliure per aquest estiu

General

Entre tots els jocs que hem explicat a la secció de jocs de El Via lliure d’aquesta temporada he fet una tria dels que em semblen més adequats per fer a l’estiu:

  1. Dudo: un joc de daus on cal arriscar-se una mica per a 2-6 jugadors,
  2. Bowling en cartes: un solitari per fer amb cartes,
  3. Gariir: un joc tranquil d’habilitat per un petit grup de nens,,
  4. Idiota: un joc de cartes per a 3, 4 o 5 jugadors on l’estratègia i la sort juguen un paper molt important,
  5. Presi presi: un joc de colla per fer, per exemple, asseguts a una terrasseta,
  6. Deducció sobre el paper: un joc de deducció de paraules per a 2 jugadors,
  7. Trenta-una: un joc tradicional de cartes per a 2-6 jugadors,
  8. Fer una entrevista misteriosa com la que podeu trobar en aquest dossier,
  9. Mentider amb cartes que poden participar entre 3 i 6 jugadors,
  10. O dedicar-se a seguir la llista que ens proposen des de Onephotoaday i fer una fotografia cada dia.

Ah! I si voleu saber-ne més, podeu visitar el bloc del programa o el llistat sencer de jocs.