Introducció als jocs de rol

De petits tots hem jugat a ser el que no érem. Hi ha qui ha jugat a indis i vaquers, a polis i “serenos”, metges i infer… no aquest és d’un altre tipus. Bé, tots hi hem jugat.  El joc de rol no és res més que aquest joc, en que per a una estona simules que ets un altre (o una altra), però de manera definida; és a dir amb regles i normes.

La base del joc de rol és la d’explicar una història. Però explicar-la en primera persona. Quantes vegades hem pensat veient una pel·lícula o llegint un llibre: “Però que soca que és el protagonista, si el que havia de fer era…” Aquesta és la premissa de la que parteixen els jocs de rol, nosaltres serem els protagonistes aquest cop. Ens inventarem una història entre tots, cadascú prendrà un personatge de la trama i anirem explicant què passa. Així doncs els jugadors escolliran un dels personatges i la interpretaran.

Els jocs de rol es poden jugar de dues maneres: en taula i en viu.

El Joc de Rol de Taula

Aquesta modalitat (per dir-ne d’alguna manera) es juga amb tots els jugadors al voltant d’una taula. Aquests diran què és el que els seus personatges fan i diuen. Així doncs en el joc de taula no hi ha cap acció motriu més enllà de la indispensable per a parlar.

El Joc de Rol en Viu

En aquesta versió es defineix un espai de joc (una habitació, un pati, un edifici, etc.) i un temps de joc (tot el dia, unes hores, una setmana, de 3 a 6 de la tarde durant dos dies, etc.) en el que els jugadors interpretaran els seus personatges. Entenen per interpretar l’accepció teatral del terme. És a dir, que es munta una mena de teatre d’improvisació en qual el que cada jugador diu i fa s’interpreta que és el que el seu personatge diu i fa.

Aquesta és la versió més complexe d’organitzar i jugar , però també la més apassionant. També és la més vistosa i per tant la que ha fet més ressò a la premsa.

Que és el Director de Joc?

D’entre tots els jugadors n’hi ha un que fa una funció diferent de la resta. És el que dirigeix aquesta història que s’ha d’explicar. És responsable que tingui coherència, continuïtat i que mantingui la trama, el que proposa situacions per al personatges, el que interpreta tots aquells secundaris i extres que apareixen a la història i cap jugador se’n fa cap.

Si els jugadors són els actors, el Director de joc ve a ser tota la resta guionista, director, extres, secundaris, …). La feina de director comporta el preparar la partida, normalment en col·laboració amb els jugadors. Entre tots es creen els personatges, i el director imagina alguna història que pugui escaure’s als personatges.

Un cop fets els preparatius el director de joc anirà introduint als jugadors als personatges i a aquests dins la història. Així els proposarà escena rere escena la història que ha pensat. I prendrà les decisions que calgui per a tots aquells personatges aliens als jugadors implicats en la història.

Personatges

En el joc de rol cada jugador defineix un personatge, normalment amb el vist-i-plau del director (no fos cas que no hi hagués manera d’ajuntar la història i el personatge). Aquesta definició especifica quin tipus de personatge és, les seves característiques i curiositats. Tot això s’escriu en el que s’anomena full de personatge.

En ell s’explica si el personatge es guapo o lleig, llest o soca, espavilat o adormit, si te molts amics o només parla amb la seva ma dreta, si es fuster o carnisser, si dedica el temps lliure les bitlles o a veure la tele … És a dir qualsevol cosa del personatge que pugui ser rellevant i/o interessant.

Aquest full pot ser un full escrit amb una descripció literària del personatge (el que se us ha donat per a dimecres n’és un exemple) o bé un llistat de característiques que el defineixen amb algun tipus de quantificació al costat. En el full de personatge el jugador s’apunta a més a més del “com és” el que li passa, el que té i la seva història.

Ambientació i temàtica

L’ambientació d’un joc de rol és l’entorn en el que ficarem als personatges. Podem estar en una partida d’ambientació medieval, fantàstica, ciència ficció, postapocalíptica, gòtico-punk, terror, etc. la temàtica és la resposta al “A què jugarem?”.

I les respostes podrien ser:

• podem jugar a indis i vaquers
• a ser uns renegats de l’imperi en una nau espacial robada
• val que som uns mags medievals i som perseguits per la inquisició?
• per que no fem que tu siguis un policia corrupte i jo un lladre honrat?

També podríem tenir moltes altres temàtiques. De fet les grans diferències entre els jocs de rol que hi ha al mercat son d’ambientació i temàtica. Molts d’ells beuen de la literatura. Tenim jocs basats o inspirats per escrits de Tolkien, lovecraft, Filip k. Dick, Aldous Huxley per anomenar-ne quatre.

Els tenim que s’inspiren en pel·lícules i sèries famoses com Star Treck, la Guerra de les Galàxies, Indiana Jones, James Bond, etc. Hi ha jocs amb una vessant històrica molt forta, n’hi ha de paròdies , n’hi ha en que jugues a ser un dibuix animat, n’hi ha que va de vampirs, fades i homes llop…

Els Daus

Molts cops els jugadors pretenen que el seu personatge faci coses difícils o de resolució incerta. Quan s’aconteix que un personatge fa una acció que no sabem si aconseguirà és moment de llançar els daus.

Els daus ens donen un factor d’aleatorietat mitjançant el qual aconseguim una certa incertesa (i per tant un toc de realisme) als actes dels personatges. Penseu que no hi hauria diversió si sabéssim que tot el que li fem fer al personatge aquest ho aconsegueix. Per molt àgil que sigui un personatge, no sempre aconseguirà arribar al balcó de l’estimat, hi ha una possibilitat que no ho aconsegueixi. Aquesta aleatorietat l’aconseguim amb els daus.

Depenent de les característiques del personatge, de l’acció que pretenem que es faci i el joc al que juguem tirarem un o més daus (d’aquells acolorits i estranys) per a saber si l’acció resulta exitosa o no. També depèn del joc al que estem jugant la manera de “llegir” els daus per a saber si és un éxit o no.

Hi ha jocs en que no s’usen daus, a canvi s’usen monedes o cartes. I n’hi ha en que el factor aleatori es deixa a la interpretació. De fet sempre te la darrera paraula el director de joc. En els jocs en viu, en que es prima la interpretació, es procura reduir al mínim les tirades de daus, ja que això ralentitza el joc i obliga a fer “parades tècniques” en la interpretació.

En aquests casos es prenen algunes mesures com:

• Si un jugador convenç un altre s’interpreta que el personatge del primer ha convençut al del segon. I ens estalviem les tirades de daus per saber si el convenç.
• L’altra gran mesura és procurar organitzar partides en viu en que no hi hagi combats (no farem que els jugadors s’estomaquin per a saber quin personatge guanya) o accions físiques difícils i que la majoria d’accions siguin de carácter social i es puguin resoldre mitjançant el diàleg i a la interpretació.

Marc Brell és l’autor d’aquesta entrada. En Marc és especialista en jocs i podeu saber més d’ell aquí.