Gatxanco

Motors, Per jugar

Gatxanco!

Quin gran joc… des que el vaig descobrir a una trobada de monitors que crec que és un dels meus jocs preferits! Brutal.

Com es juga?

Cal que dibuixeu una espiral a terra (marcant-la amb guix, cinta de pintor, una corda…) i feu dos equips.

Un dels equips es col·loca al centre de l’espiral i l’altre a fora (just allà on s’acaba la línia).

Surt un jugador de  cada equip corrent per damunt de la línia de l’espiral. Allà on es troben, fan un duel  de “Jan Ken Pon” (pedra, paper, tisora). El vencedor, segueix corrent per la línia en la mateixa direcció que duia, i el perdedor es retira (i torna cap al seu equip).

Al mateix temps que el que ha perdut marxa de la línia, un dels seus companys d’equip inicia de nou la cursa per damunt de l’espiral fins a trobar-se amb el que ja venia corrent.

Es produeix un nou duel, i per tant, un nou vencedor que segueix el seu trajecte i un perdedor que es retira.

L’objectiu dels jugadors és que tot el seu equip arribi al final de l’espiral, a “casa de l’equip contrari”. Quan ho aconsegueixin, hauran guanyat.

En el joc original els jugadors es van quedant “a casa” de l’equip contrari a mesura que arriben, però això pot provocar que estiguin molta estona aturats i avorrits. És una bona opció donar punts per cada jugador que arriba i que es reincorporin amb els del seu equip.

La primera fotografia de l’article és de Clarió, la segona de Jocs al Segon.

També podreu trobar-ne una referència a la documentació de les Jornades: “El joc i l’humor en l’animació juvenil  Núm. 23” de l’IVAJ (Institut Valencià de la Joventut) a l’apartat de’n Marc Brell : Jocs d’interior, jocs d’exterior.

Deixa un comentari