Conquerir la fama

Com ja us vaig comentar a l’article de “Las bolas reales“, llegint un capítol del llibre “El ocio en la España del siglo de Oro” de Bernardo García, vaig trobar un parell de jocs que em van semblar divertits.

El segon és aquest que us explico ara: “La conquista de la fama”.

Els jugadors del joc eren prínceps i nobles. Aquest joc es pot fer sobre un tauler d’escacs fent servir només quatre peces amb les seus moviments habituals: rei, alfil i cavall per al príncep, i la reina per al noble. Cada jugador té les seves peces a la mà i les posa al tauler seguint aquest diàleg:

Príncep: ¿De un rey cuál es digna hazaña?

Noble: Conquistar la fama

Príncep: ¿Como se conquista la fama en la lid?

Noble: O con armas o con ardid (el príncep podrà contestar qualsevol de les dues coses.)

Si diu…

Príncep: Pues quiérola conquistar con armas

Noble: A que no la conquista a  tantos (diu un número) lances con armas, estando la dama en esta casa

En aquest moment, el noble col·loca la dama allà on vol del tauler, en una casella blanca o negra. Ell marca el nombre de moviments (lances) en que el príncep ha de matar-la amb el cavall i el rei. El príncep pot acceptar el repte o no.

Si el príncep hagués contestat: Pues quiérola conquistar con ardid. Podria fer servir només l’alfil i el rei.

Si el príncep accepta el repte i aconsegueix matar la reina en els moviments indicats o menys, guanya. Si per matar la reina ha de fer més moviments dels indicats, perd.

Donat que al llibre no especifica en quin moment el príncep col·loca les seves figures. Interpreto que en el diàleg inicial, quan parla del rei el col·loca la tauler, i quan escull si vol conquistar la fama amb “armes o ardid” col·lca la peça pertinent.