“Las bolas reales”
Llegint el llibre “El ocio en la España del siglo de Oro” de Bernardo García, després de comentar alguns dels jocs del quadre de Brueghel “juego de niños” he entrat en un capítol dedicat als “Entreteniments i recreacions honestes”.
Un somriure se m’ha dibuixat a la cara mentre anava llegint i de sobte…patapam! Hi ha explicat un parell de jocs al que m’han vingut ganes de jugar immediatament. M’he decidit a explicar-ne un: “Las bolas reales”.
Aquest joc, que també surt mencionat en el llibre “Felipe IV: el hombre i el reinado”, es podia jugar sobre una taula com la de billar o bé a terra directament. El material de joc eren dues boles de les que n’agafen una cada un dels jugadors.
Un jugador, que era un príncep , tenia la una bola amb paraules gravades als seus quatre punts cardinals de manera oposada: “majestat” i “afabilitat“. A més, estava decorada amb corones.
El seu contrincant, que era un noble de la cort, tenia a la seva bola les paraules: “clemència” i “justícia”. La decoració d’aquesta bola eren un conjunt de mans obertes.
Els dos jugadors aposten uns quantes monedes o el que desitgessin (bestiar, propietats, obres d’art, … ) i llancen les boles i van a veure com han quedat posicionades. Si a la part que queda a sobre surt:
- “Majestat” i “Clemència”: guanya el príncep el que hagin apostat ja que la majestat amb clemència és una molt bona qualitat com a príncep
- “Afabilitat” i “Justícia”: guanya el príncep perquè l’afabilitat amb justícia és molt pròpia dels prínceps nobles.
- “Majestat” i “Justícia”: guanya el noble ja que massa majestat i gran afany d’usar la justícia posa de manifest d’enteresa i rigor
- “Afabilitat” i “Clemència”: guanya l’aposta el noble perquè ser clement, afable i tenir massa pietat “descomposa” al príncep i fa que els vassalls desestimin al príncep
La concepció de la diversió dels reis i poderosos en aquestes dates destacava la gran importància de l’oci per aquests estaments ja que era important per la seva salut i també per al bon govern dels seus dominis. Per això, no escatimaven en costejar-los sempre d’acord amb la seva posició social.
Entre aquestes pràctiques recomanades hi havia, l’equitació, la caça, els torneigs i justes, la dansa i el cant, els passeigs, la lectura…