Piko Piko

L’altre dia passejant pels volts d’Abrera entre terra humida i vent baixant de Montserrat vaig veure sortir de terra dos cucs. I és que ho havia de compartir, doncs el passat cap de setmana, bé, el dia 28 de novembre, passant per la Fira Joc Joc de Tona vaig tenir l’oportunitat de jugar a un joc boníssim: el piko piko.I es que aquest joc, per començar us diré que és d’aquells que tant m’agraden de forçar l’atzar com ara el monopoly expres.

El joc és molt senzill. Hi ha 16 fitxes i 8 daus. Es situen les fitxes sobre la taula en ordre numèric.

Per torns, els jugadors han de fer tantes tirades de daus com els sigui possible. A cada tirada, han d’escollir algun dels números que surten. Si n’hi ha de repetits, el jugador haurà d’agafar tots els daus de número igual. No es podran agafar números escollits anteriorment en tirades posteriors. Si d’una tirada no es pot agafar cap dau perquè els números ja van ser escollits en tirades anteriors, el jugador perd el torn.

Durant les tirades el jugador pot decidir plantar-se quan vulgui i llavors es sumen els resultats dels daus. Aquest resultat dirà quina fitxa és la que s’emporta, apil·lant les aconseguides una sobre l’altre.

Si el resultat de la suma d’una tirada d’un jugador no està disponible perquè ja l’ha aconseguit un altre, el jugador pot quedar-se la següent fitxa de valor immediatament inferior. O, si es dona la situació, quedar-se la fitxa del valor aconseguit si aquesta es troba a la part alta de la pila de fitxes aconseguides d’un altre jugador.

AL final del joc, no serà tant important les fitxes aconseguides, sinó el nombre de cucs que hi figuren en les mateixes.

Com he comentat abans, el paper del risc en aquest joc és importantíssim, tot i que saber ser conservador quan toca és clau. Ràpid de jugar i super divertit. Des d’aquí us animo a fer-vos amb un i ja m’explicareu que tal!