L’Aualé

De taula, Per jugar

Fa mots dies que juguem a classe però que no escric sobre alguna cosa a la que juguem. Una sessió amb en Viktor Bautista i Roca ha estat l’excusa per canviar això.

En Viktor, expert en jocs de mancala al qui ja s’ha fet referència en altres articles, va aconseguir  que entengués com es juga a l’aualé.

Es tracta d’un joc senzill però que jo confonia/em pensava que era el mateix que el wari, el bantumi…m’hi haig de dedicar més.

Tot i això, intentaré que  algun dia m’expliqui quin és quin o que ens faci una sèrie d’articles on ens els expliqui un per un! Avui ja he jugat al Toguz kumalak tot esmorzant i ha estat realment divertit!

Bàsicament, per jugar a l’aualé fan falta dos jugadors i un  tauler amb dues rengleres de sis forats cada una. Cada una de les rengleres pertany a un dels dos jugadors.

Es col·loquen quatre llavors a cada forat i s’inicia un seguit de torns de forma alternativa.

Cada jugador buida un dels seus forats i deixa una llavor en cada un dels forats consecutius anant cap a la dreta. Quan arriba a l’últim de la renglera, continua pels forats del camp contrari fins a quedar-se sense llavors. És com si fes la volta en el sentit anti-horari.

Ha arribat el moment de fixar-se que ha passat amb la darrera llavor que ha posat al clot. Normalment el que succeeix és:

– La llavor cau en un forat on no n’hi ha cap altre: és el torn de l’altre jugador

– La llavor cau en un forat on hi havia una o dues llavors (pel que ara n’hi ha 2 o 3 respectivament): el jugador recull el que ha sembrat (acció de deixar la llavor) en el darrer forat i en tots aquells anteriors que hagi passat el mateix.( No recull en aquells forats que li hagi passat si ha de “saltar-ne” algun.). Deixa les peces recollides a part.

– La llavor cau en un forat on hi ha tres llavors o més: és el torn de l’altre jugador

Si un jugador té tantes llavors a un forat que en sembrar retorna a la seva renglera, cal que “salti per sobre” el clot inicial sense deixar-hi llavor. Això fa que el forat d’on s’agafen les llavors sempre quedi buit en acabar la sembra.

El joc continua així i guanya el que al final ha recollit més llavors. Tot i això, cal tenir algunes normes més en compte:

– Si volem fer un moviment que ens fa collir totes les llavors del camp contrari, no es pot fer ja que deixem al contrincant sense opcions de poder jugar

– Si és el nostre torn i el contrincant no té llavors hem de fer-n’hi arribar sempre que puguem

– Quan les llavors “van donant voltes” de forma reiterada normalment es dona per acabada la partida i cada jugador es queda les llavors que té al seu camp

Si voleu participar en algun campionat dels que es fan a Catalunya, trobareu la informació a la web: http://www.manqala.org/. Segur que hi sereu benvinguts.

A més, a en Viktor el podreu trobar a la Fira JocJoc’10 el dia 28 de novembre  a Tona.

Hi ha altres webs com la de’n Jordi Climent o blocs com el http://www.awale.info/ on podreu trobar-hi comentaris i articles que i fan referència.

Gràcies Viktor per unes hores del teu coneixement!

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada