Jocs tradicionals evissencs (9). Renta que renta, sa jaia pudenta

Motors, Per jugar

Després d’explicar-vos com es juga a “Piola”, al “Barrabàs“, al Ratllacamins, al Tiro, al “Xavo” , a l’ Amaga corretja, a “Gats i Rates“, a “Ses Cabretes fugen”, avui… el “Renta que renta, sa jaia pudenta”.

L’he escollit per què és un d’aquells jocs que a nivell bibliogràfic ens el presenten com a que “jugaven les nenes”, i quan llegiu com es jugava, veureu per quin motiu era així. És un exemple per copsar clarament lligams entre els rols laborals i socials, edat i gènere en el joc.

Situació inicial:

Totes les jugadores es col·loquen fent rotllana de costat al voltant d’una pedra grossa fent veure que hi renten roba al damunt. Una altre jugadora, la jaia pudenta, fa guàrdia a a les que renten.

Desenvolupament:

Les jugadores que renten canten a la jaia pudenta una cançó sense parar: <<Renta que renta, sa jaia pudenta; renta que renta, sa jaia pudenta…>>

En un moment donat, després d’una senyal que han pactat les rentadores, totes arrenquen a córrer en totes direccions. La jaia pudenta ha d’agafar-ne alguna, i si ho fa, aquesta és la nova jaia pudenta. Si no ho fa, segueix fent de jaia pudenta

Tingueu en compte…

El joc pot durar tanta estona com vulgueu!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada