Jugadors automàtics

Els autòmats, amb la seva mirada perduda i uns moviments estudiats la mil·límetre, sempre m’han semblat fascinants. Diuen que els primers estaven a temples egipcis i estaven pensats per causar por entre els fidels. Em sembla fascinant l’ànec de Vaucanson i, sobretot el Turc, una màquina capaç de jugar i guanyar als escacs.

Darrerament, per una feina que ara no ve al cas i que ja explicarem en el seu moment, m’he dedicat a investigar sobre el tema, vaig llegir El rival de Prometeo, Vidas de autómatas ilustres i escriu Jugadores automáticos, un article per l’ES de La Vanguardia on s’explica la històries de El truc i alguns altres autòmats que tenen a veure amb el joc.

Per escriure’l vaig haver de seguir la pista del Ajedrecista, creat pel matemàtic Torres Quevedo. Vaig trucar al lloc on el tenen, i després de passar per mil persones, algú em va dir que el tenien, però que no funcionava perquè s’havien espatllat algunes peces i ningú les havia reparat. Una pena.

Nota: la imatge feta per Luisa Vera, correspon a l’article de la Vanguardia.