La veritable història de Sant Jocdi 2010

La cuina dels jocs

La història és una mica llarga: fa uns quants anys a jocs.org vam iniciar una tradició (que va durar només dos anys) on es celebrava Sant Jocdi com al patró dels jocs. A partir d’aquí creava una història que feia un gir a la història del cavaller i la princesa que ens han explicat sempre.

En una de les nostres reunions setmanals vam proposar tornar a agafar la tradició i inventar-nos alguna cosa que es pogués enviar per correu electrònic perquè cadascú es pugui imprimir a casa i posar-s’hi a jugar una estona. Així que, aprofitant l’experiència acumulada amb jocs d’aquestes característiques (els de les 3 Bessones, que també anem publicant periòdicament a la secció de la Cuina dels jocs, i els que formen les ciberaules) vam començar a treballar amb una idea.

El primer que necessitàvem era una història. En aquest cas va sortir bastant fàcilment: el poble es revoltava i la família reial feia una cursa on, el més sapastre o qui tenia menys sort, acabaria a la boca del drac.

Ara el problema era trobar una bona mecànica comptant que no podíem comptar amb res més que les nostres mans. Ens agradava la idea de jugar amb dues mans (no és un joc infantil i, per tant, no passa res si fa grinyolar les neurones); després de moltes voltes (i proves que acabaran reciclant-se en jocs per públics més infantils) també ens va agradar la idea que fos un joc de concentració on els participants haguessin de descobrir la quantitat d’objectes sobre una taula (aquí vam “beure”, o fer un homenatge o, si voleu, plagiar vilment, el Bongo d’en Faidutti o altres per l’estil).

Després d’unes quantes proves el joc ja funcionava prou bé. La resta és el clàssic: regles, correcció i traducció, trobar un bon il·lustrador… i esperar el dia. Aquí teniu el resultat en català i en espanyol.

I ara toca el retorn: l’heu jugat? Us ha agradat? L’heu modificat, transformat. millorat, enriquit d’alguna forma? Esperem les aportacions.

3 pensaments sobre “La veritable història de Sant Jocdi 2010

  1. Encara no hi hem jugat però de ben segur que ho farem avui mateix. La meva pregunta és: per què dieu que no és un joc infantil? Personalment em costa aplegar més d’un adult que li vingui de gust jugar a jocs que no siguin “els de sempre”.

    Moltes gràcies pel regal

  2. Fantàstic!!
    aquesta tarda jugaré amb tota la familia.
    L’adaptació per infants pot ser que només es juga amb una mà per jugador i la es diu l’objecte més repetit.
    Moltes gràcies

Deixa un comentari