Com vam crear El joc de collir castanyes

De taula, La cuina dels jocs

La revista de les 3 Bessones del mes d’octubre anava, com no, sobre la tardor . Així que el tema era fàcil: els protagonistes del joc haurien d’anar al Montnegre a collir castanyes.

En aquest cas ens agradava que l’estructura fos semi-cooperativa així que en el seu procés de creació vam plantejar que calia un doble objectiu: entre tots els participants havien de collir totes les castanyes i guanyaria qui en tingués més.

Però quan es planteja un objectiu cooperatiu, molts cops és d’una manera una mica falsa. M’explico. Un joc cooperatiu sempre fa que els participants uneixin forces per assolir una fita. I aquesta fita pot ser contra el temps, contra la darrera puntuació feta, o contra un enemic fictici que no controla cap dels jugadors. Però sempre és “contra” alguna cosa.

A més el doble objectiu fa que els participants hagin de fer molts punts més que la resta per guanyar. En un joc pensat per infants no passa res, en un joc pensat per joves o adults cal afinar molt la manera com es fa per tal que un participant que estigui perdent no pugui sabotejar totalment la partida dels altres (això vam solucionar al Trama, el joc de l’Any Cerdà, algun dia explicaré la cuina d’aquest joc).

A partir d’aquest objectiu, la mecànica era força clara: calia desplaçar-se pel tauler, collir castanyes i anar amb compte amb totes les caselles que et podien fer la guitza. Les castanyes collides desapareixien del tauler. D’aquesta forma els jugadors havien de pensar molt bé l’estratègia a seguir per tal d’acnseguir l’objectiu.

A diferència del joc del mes anterior, vam decidir que els participants es poguessin desplaçar a través del tauler gràcies a la tirada d’un dau.

Deixa un comentari