Hashing

Fent una ullada per diferents pàgines d’internet, he arribat a un blog on es parlava del Hashing com  a un “esport estrany”.

Encuriosida pel descobriment i amb les expectatives de trobar alguna cosa del mateix interès que  l’Slamball ( fa uns mesos desconegut per a mi) començo a cercar de què es tracta.

No us comentaré la sorpresa que m’enduc en trobar en un blog amb articles esportius, que es tracta d’un esport que es practica a Malasia des del 1938.

Diuen que té origen en que un anglès va convèncer per anar córrer a uns amics dient-los que podien dur un parell de cerveses per refrescar-se. Aquests amics, tenien un bar especialitzat en carn fregida (Hash en anglès) i així va començar la història d’aquest “esport”.

Actualment, he trobat dues versions de com és juga. Les dues coincideixen en que consisteix en una cursa d’uns 20 a 30 quilòmetres que es competeix per equips de 10 persones.

A partir d’aquí, unes informacions diuen que d’aquestes 10 persones, 2 van davant de la resta marcant l’itinerari amb serradures (o farina) a terra. Seguin aquest rastre,els corredors  van d’un punt de control a un altre, on descansen i beuen (només begudes alcohòliques).

Això es repeteix fins arribar a un últim pub que és la Meta.

Altres informacions comenten que en cada una de les parades, es poden triar diferents camins, i que només un d’ells porta a l’últim pub.

Jo crec que podria ser que les dues informacions fossin complementàries (si el que ha de marcar el terreny disposés d’un mapa o alguna cosa similar a seguir) o que es refereixi a que hi ha un embolic de camins marcats amb serradures i que has de triar quin és el que han fet els teus companys…caldria anar-hi per veure-ho.

Evidentment, en ambdós casos el guanyador és el primer que arriba.

El requisit per guanyar el premi (un barril de cervesa) no és només aquest. A més, cal que  s’hagi passat per tots els punts de control i que es demostri un mínim d’alchol en sang (segurament mesurat amb un etilòmetre).

Segons diuen, el Hashing compta amb més de 1900 clubs a tot el món!

Veure-ho per creure-ho. O potser caldrà beure-ho per creure-ho!

Fins aquí, no dista massa d’algunes pràctiques de festa major com el  Birraccrucis que fan a Taradell o el Corretasques de St.Fost….

Cadascú que trii!