El requeriment fa el joc

arca-de-noeCada joc té una història diferent. Hi ha alguns que es creen perquè es necessita explicar alguna cosa, d’altres que es fan a partir d’un material concret o, hi ha alguns que es parteix d’un tema que agrada o que crida l’atenció. El que us explicaré avui pertany a la categoria de “jocs per encàrrec”, una família de jocs interessants on el tema té un paper central i on hi ha una sèrie de caraterístiques marcades pel “client” que el fa únic.

En el cas que ens ocupa el punt de partida de la creació del joc va ser els requeriments del que s’havia de fer: avaluar un grup de persones a partir de la seva capacitat d’organització i gestió. El grup estava a la fase final de “la competició de plans d’empresa” a Barcelona Activa.

El primer que vaig fer va ser definir la competència a partir d’accions observables que ens poguessin servir per avaluar. Així que un cop definides aquestes accions, la cosa podria resultar més senzilla. De totes les accions vaig decidir inventar tres propostes de jocs, cadascuna associada a una acció concreta.

operacio-arca-de-noe_900La primera acció es basava en la capacitat de planificació, així que vaig reciclar i simplificar un joc que vam fer per la prova de l’any anterior amb l’Oriol Quadrada. Els participants havien de crear un “arca de Noè” i per això havien d’aconseguir una sèrie de paperassa plena de “llenguatge administratiu” (confús i a vegades contradictori) que obligaven (o millor dit: haurien d’obligar, vistos els resultats) a planificar cadascuna de les accions que s’anaven a prendre.

Quatre persones de l’equip feien de control validant o impedint seguir amb la partida segons la informació que s’aportava. Per tal de que la informació que trobessin resultés rellevant per l’avaluació, anaven anotant l’hora en que es passava per cada control i si havia persones que anaven a un punt sense tenir tot el que necessitaven per obtenir el certificat corresponent.

joc-de-misteri_900La segona estava adreçada a trobar la capacitat de crear un sistema d’endreçar la informació que resultés resistent als imprevistos. Per fer-ho vaig dissenyar un joc de misteri on els participants anaven trobant la informació a petites dosis i cada dosi podia desfer la informació obtinguda anteriorment. Per tant el joc havia de fer-se en diferents etapes. A cadascuna els participants podien llegir només un tros de la informació, una sèrie de targetes, i qualsevol de les llegides anteriorment.

El que va ser difícil d’aquí va ser trobar un sistema de crear històries de misteri en etapes que resultin consistents. Vaig llegir molt, vaig provar molts jocs de misteri i passatemps fins que vaig donar amb la clau: una graella senzilla amb pocs paràmetres que serveix per elaborar petites històries on la informació es va descobrint a cada passa.

Per tal d’avaluar, hi havia quatre controladors que anotaven com s’ha endreçat la informació. El més important, segons els requeriments, era veure si una persona havia de tirar enrere contínuament perquè la nova informació, imprevistos, acabaven per modificar l’anterior.

ricard-i-minijo_900La tercera proposta havia de servir per avaluar la capacitat de gestionar més d’un projecte alhora. En aquest cas vam tirar de la creació de quatre projectes diferents, però amb le problema que no es podia disposar de tots els materials alhora, sinó que es podien demanar dos elements cada poc temps. D’aquesta forma els participants havien de gestionar-se bé tots els materials, fent una bona planificació inicial.

A cada joc li vam associar uns ítems que ens servien per avaluar la competència en qüestió. Així que quan vam acabar la sessió, ens vam dedicar a menjar entrepans i a avaluar cadascun dels participants segons el que havíem observat.

Crec que la experiència va resultar gratificant. Els jocs van funcionar i, sobretot, van servir per observar el que crèiem important. Però no val fer-se una idea equivocada, res no és perfecte i hi ha coses que es podrien millorar. Aquests secrets de la cuina ens els reservem per les avaluacions internes (i amb els clients)… tampoc es tracta d’airejar els draps bruts!

Nota final: per fer qualsevol joc, sempre fem provatures. En aquest cas les vam fer al despatx. La darrera foto pertany a les proves del tercer joc.